Avui esmorzem fora perquè no tenim res de res. Amb bus anem al centre d'Ouro Preto per treure diners i agafar el bus urbà que va a Mariana, una ciutat petita, també històrica, propera. Parem abans d'arribar-hi, per anar a veure la Mina da Passagem, una de les mines de les quals s'extreia or i que té la particularitat de ser l'única a la qual s'accedeix a través d'un tunel i uns petits vagons (estil Harry Potter).
La baixada pels rails vells, de 315m., és espectacular! La pendent és més forta del què sembla i va travessant galeries i més galeries. Al final arribem al 4t nivell on la via acaba trencada i sembla que ens anem a estimbar (ben bé com a Indiana Jones), però el cable ens frena just a temps; ens trobem a 120m. sota terra.
El guia, un noi de 16 anys, ens explica que encara hi han dos nivells més i que abans el rail seguia 274m més. Actualment els nivells inferiors estan inundats, a l'haver-se retirat les màquines que drenaven l'aigua. Això també ha estat aprofitat pel turisme i es poden fer immersions de submarinisme per veure les profunditats de la mina, on encara resten maquinària i estris (això si, només permès a gent experimentada!). L'aigua, però, es troba contaminada de metalls pesants, per la qual cosa no hi ha peixos ni animalons.
El guia ens enumera els minerals que s'hi trobaven. L'or es localitzava entre els filons de quars i de ferro. També diuen que quan sortien els ases carregats de minerals els netejaven per recollir-los l'or enganxat. La visita acaba pujant a la superfície i amb el guia fent una demostració de com es separava l'or de la resta de mineral (amb el típic plat que surt als westerns).
Agafem el bus cap a Mariana, ara si. És un poble petit molt més tranquil (i pla!) que Ouro Preto. Busquem primer de tot un lloc per dinar.
Després d'haver menjat fa una calor de mil dimonis però, de tota manera, ens aventurem a sortir a voltar. Tant bon punt trobem una plaça bonica amb una mica d'ombra ens assentem a descansar i a fer la migdiada.
Ja més refets i armats amb el mapa fotocopiat de la ciutat que faciliten a la informació turística anem a voltar pels carrers costeruts que ens condueixen a esglésies i altres edificis històrics. Quan ja veiem satisfeta la nostra set de cultura i ja no podem més amb la calor ens aturem a fer un café i ens n'anem a buscar el bus per tornar.
El bus ens deixa a la Rodoviària i aprofitem per comprar els passatges cap a São João Del-Rei, per l'endemà a la tarda. I després la tarda encara dóna per passejar per les muntanyes russes d'Ouro Preto i visitar algunes esglésies barroques.
Tornem en bus cap a casa, on ens dutxem i ens relaxem. I fem una estona de "feina"; escrivint al blog, rentant plats, llegint la guia... Al vespre sortim a sopar un açaí al bar "Shrek" (com anomenaven al jefe del bar els mateixos parroquians). I anem a dormir al nostre menjador, que estem fets caldo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada