Durant el viatge ens adonem que no tenim forma de contactar amb el nostre Couch-Amfitrió de Belo Horizonte, ja que no tenim internet. Arribem a l'estació de Belo Horizonte a les 20:30h, que comença a ser hora dels zombies, disposats a buscar internet o un hostel; no seria gens fàcil al tractar-se d'una gran ciutat d'uns 2,5 milions d'habitants.
Per sort al baixar del tren ens està esperant (i portem 30 min. de retard!) el nostre Couch-Amfitrió, el Heyder!! Per sort li havíem dit que veníem amb tren i com que només n'hi ha un de diari ens ha vingut a buscar.
Anem en bus cap a casa seva i de seguida congeniem, parlant de literatura, de Saramago, de cinema espanyol i brasileny... Ell és estudiant de lletres i d'espanyol, molt culte i d'esquerres, i treballa a la universitat.
Arribem a casa seva i coneixem al seu company de pis, el Thiago, que parla espanyol amb un accent molt divertit; ell és estudiant de lletres especialitzat i apassionat pel llatí medieval.
El Heyder té el detall de cedir-nos la seva habitació i el seu llit doble; ell dormirà a la sala amb un matalàs.
Ens porten a sopar a fora, però al ser dilluns està casi tot tancat. Al final, després de pujar per un carrer empinat, trobem un garitu on compartilhem un pizza familiar i unes birres, tot xerrant.
Tornem a casa i dormim com uns reis, tant pel cansament del dia com pel bon matalàs!
Per sort al baixar del tren ens està esperant (i portem 30 min. de retard!) el nostre Couch-Amfitrió, el Heyder!! Per sort li havíem dit que veníem amb tren i com que només n'hi ha un de diari ens ha vingut a buscar.
Anem en bus cap a casa seva i de seguida congeniem, parlant de literatura, de Saramago, de cinema espanyol i brasileny... Ell és estudiant de lletres i d'espanyol, molt culte i d'esquerres, i treballa a la universitat.
Arribem a casa seva i coneixem al seu company de pis, el Thiago, que parla espanyol amb un accent molt divertit; ell és estudiant de lletres especialitzat i apassionat pel llatí medieval.
El Heyder té el detall de cedir-nos la seva habitació i el seu llit doble; ell dormirà a la sala amb un matalàs.
Ens porten a sopar a fora, però al ser dilluns està casi tot tancat. Al final, després de pujar per un carrer empinat, trobem un garitu on compartilhem un pizza familiar i unes birres, tot xerrant.
Tornem a casa i dormim com uns reis, tant pel cansament del dia com pel bon matalàs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada