Sortim a la recerca d'una passejada amb llanxa ràpida a les piscines naturals i a l'illa de Boipeba i de Cariru, que són les altres dues de l'arxipèleg. No sabem si tindrem sort a causa del temps. Tenim sort i en trobem.
A l'hora puntuals estem al port esperant que ens recullin una mica amb cara de tontos perquè no sabem qui ens ha de recollir.
Pugem a l'embarcació i ens porten fins a tercera praia, una de les platges de Morro, on toca recollir la resta de passatgers. Llavors ens enterem que l'hora fixada amb ells és molt més tard i que ens tocarà esperar. Mentrestant el cel es va posant fosc i pinta a pluja. La Gemma, molt previsora, es posa el seu "xubasqueru". Efectivament comença a ploure i força fort. La barca té toldo, però pels costats entra la pluja i ens anem quedant tots ben mullats.
La resta de gent arriba i comencem la passejada sota la pluja. Després d'una bona estona de navegació ens aturem al què ens diuen que era la primera piscina, als nostres ulls un tros de mar qualsevol i amb l'aigua ben remoguda a causa de la pluja. Resulta que és moment de marea alta i per tant les aclamades piscines naturals no es podran apreciar.
Ens porten cap a Boipeba, baixem i ens reben un parell de guies locals que ens guiaran durant la passejada per l'illa fins arribar a la platja on dinarem i ens banyarem. El grup es divideix en dos, els que van per la platja i els que van per l'interior passant per la vila. Nosaltres ens apuntem al segon. Mentre fem camí el guia ens explica que el 40% de l'illa i també part de l'illa on hi ha Morro, són propietat d'un italià, soci de ferrari. Ens ho explica com una cosa positiva que ha ajudat a la preservació de l'entorn...
Per on entrem a la vila ens trobem amb un centre comunitari construït per Petrobras, entenem que és una compensació per a la comunitat pels treballs d'extracció que fan per les proximitats.
La vila, més ben dit, el centre, és petit, amb cases de colors, algunes pousades... també passem per davant de la biblioteca i del local on els veïns prenen les seves decisions. Hi ha una plaça força gran, presidida per una església a un costat, on es fan totes les festes i on es troben als vespres.
La caminada acaba a la zona de restaurants de la platja i ens donen "estona lliure" per banyar-nos i descansar. Nosaltres decidim fugir dels restaurants de la platja i ens en tornem cap a la plaça del poble a la recerca d'alguna opció més barata.
Després ens tornem a enfilar a la barca i ens porten a Canasvieiras, una zona on crien i comercialitzen ostres. Hi ha tot de bars flotants on es pot parar amb l'embarcació i qui li ve de gust en pot demanar un plat. Nosaltres, encara amb el dinar a la panxa, ens decantem per una aigua de coco. I de nou cap a la llanxa.
L'última parada de la passejada és a la vila de Cairú, la capital de l'arxipèleg, situada en una tercera illa. Allà donem una volta pel poble, el principal reclam del qual és un convent de franciscans, el tercer que es va construir en tot el Brasil.
El poble està ple de nens que et ronden i ofereixen els seus serveis com a guies locals i coneixedors de la història local. Quan ens esperem que ens recullin a prop del port, una nena ja més descaradament, ens demana que li comprem un gelat.
A la tornada i després d'haver passat per la dutxa, sortim a la recerca de pousada. Resulta que el dia 12 és festiu, per tant hi ha pont. Nosaltres com que vivim al marge dels calendaris ni hi havíem pensat. Degut a això el poble estarà a petar, i a la nostra pousada només hi tenien habitació lliure per dues nits. La recerca es fa difícil perquè tot està ple o és super car, però ens n'acabem sortint!
I un cop resolt un tema ens n'anem a buscar ordinadors amb internet per actualitzar els nostres perfils de couchsurfing i posar-nos a buscar qui ens vulgui allotjar en les properes etapes del viatge! I després a sopar i a descansar!
A l'hora puntuals estem al port esperant que ens recullin una mica amb cara de tontos perquè no sabem qui ens ha de recollir.
Pugem a l'embarcació i ens porten fins a tercera praia, una de les platges de Morro, on toca recollir la resta de passatgers. Llavors ens enterem que l'hora fixada amb ells és molt més tard i que ens tocarà esperar. Mentrestant el cel es va posant fosc i pinta a pluja. La Gemma, molt previsora, es posa el seu "xubasqueru". Efectivament comença a ploure i força fort. La barca té toldo, però pels costats entra la pluja i ens anem quedant tots ben mullats.
La resta de gent arriba i comencem la passejada sota la pluja. Després d'una bona estona de navegació ens aturem al què ens diuen que era la primera piscina, als nostres ulls un tros de mar qualsevol i amb l'aigua ben remoguda a causa de la pluja. Resulta que és moment de marea alta i per tant les aclamades piscines naturals no es podran apreciar.
Ens porten cap a Boipeba, baixem i ens reben un parell de guies locals que ens guiaran durant la passejada per l'illa fins arribar a la platja on dinarem i ens banyarem. El grup es divideix en dos, els que van per la platja i els que van per l'interior passant per la vila. Nosaltres ens apuntem al segon. Mentre fem camí el guia ens explica que el 40% de l'illa i també part de l'illa on hi ha Morro, són propietat d'un italià, soci de ferrari. Ens ho explica com una cosa positiva que ha ajudat a la preservació de l'entorn...
Per on entrem a la vila ens trobem amb un centre comunitari construït per Petrobras, entenem que és una compensació per a la comunitat pels treballs d'extracció que fan per les proximitats.
La vila, més ben dit, el centre, és petit, amb cases de colors, algunes pousades... també passem per davant de la biblioteca i del local on els veïns prenen les seves decisions. Hi ha una plaça força gran, presidida per una església a un costat, on es fan totes les festes i on es troben als vespres.
La caminada acaba a la zona de restaurants de la platja i ens donen "estona lliure" per banyar-nos i descansar. Nosaltres decidim fugir dels restaurants de la platja i ens en tornem cap a la plaça del poble a la recerca d'alguna opció més barata.
Després ens tornem a enfilar a la barca i ens porten a Canasvieiras, una zona on crien i comercialitzen ostres. Hi ha tot de bars flotants on es pot parar amb l'embarcació i qui li ve de gust en pot demanar un plat. Nosaltres, encara amb el dinar a la panxa, ens decantem per una aigua de coco. I de nou cap a la llanxa.
L'última parada de la passejada és a la vila de Cairú, la capital de l'arxipèleg, situada en una tercera illa. Allà donem una volta pel poble, el principal reclam del qual és un convent de franciscans, el tercer que es va construir en tot el Brasil.
El poble està ple de nens que et ronden i ofereixen els seus serveis com a guies locals i coneixedors de la història local. Quan ens esperem que ens recullin a prop del port, una nena ja més descaradament, ens demana que li comprem un gelat.
A la tornada i després d'haver passat per la dutxa, sortim a la recerca de pousada. Resulta que el dia 12 és festiu, per tant hi ha pont. Nosaltres com que vivim al marge dels calendaris ni hi havíem pensat. Degut a això el poble estarà a petar, i a la nostra pousada només hi tenien habitació lliure per dues nits. La recerca es fa difícil perquè tot està ple o és super car, però ens n'acabem sortint!
I un cop resolt un tema ens n'anem a buscar ordinadors amb internet per actualitzar els nostres perfils de couchsurfing i posar-nos a buscar qui ens vulgui allotjar en les properes etapes del viatge! I després a sopar i a descansar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada