Durant la nit d'ahir a avui ens han canviat l'hora, ja comença l'horari d'estiu. I va i resulta que és el dia que ens toca llevar-nos més d'hora de la història, a les 7h, que haurien estat les 6h, perquè volem anar ben d'hora al convent amb el Vinicius. Resulta, però, que ell s'ha despistat de canviar l'hora i acaba llevant-se una hora més tard que nosaltres!
Anem en bus fins una terminal i allà n'agafem un altre, que resulta equivocat i acaba arribant a la mateixa terminal.
El Convento da Penha està a la ciutat de Vila Velha, una ciutat conectada a Vitoria a través de tres ponts (un d'ells gegantí que no s'acaba mai) ja que es troba a la part continental. El convent franciscà sembla una fortalesa enfilada allà sobre una penya de roca granítica, dalt d'un turó.
Podíem pujar caminant, però el Vinicius prefereix pujar en transfer. Al ser diumenge està a petar de gent, sobretot de feligresos i Senyores Que que van a missa i se'ns volen colar a la cua del transfer.
Les vistes des del convent valen molt la pena, i es veu l'arxipèlag d'illes connectades per ponts i el pont gegant. Al sortir ens acostem al bosc on la gent deixa menjar pels macaquinhos (micos) i en veiem uns quants fent entremaliadures.
Tornem cap a casa super cansats, però no tenim temps de descansar, el Flavio (l'italià) ens envia un missatge i quedem per dinar. Sortim a agafar el bus, però els diumenges no n'hi han gaires i triguem com una hora fins que n'agafem un. Ens trobem amb el Flavio i ens expliquem com han anat els nostres viatges des que ens vem acomiadar a Maceió.
El Flavio ens porta a dinar a Ilha da Cailheiras, una petita vila de pescadors, a la vora del riu, plena de restaurants situats en molls sobre l'aigua. Ens mengem una moqueca de siri (cranc) boníssima, acompanyada de pirao, moqueca de banana, arròs i farofa.
Sortim ben tips i tornem en bus cap a la ciutat, al barri on ell viu, on ens mengem un açaí.
Ens porta a passejar per la praia da Camboriu, molt llarga, a l'altre banda del golf es veu el port industrial, en els chiringuitos hi han grups de vells tocant samba i en un extrem un trencaones porta fins una estatua de Yemanjá, l'orixà del mar, on veiem pondre's el sol.
Tornem per la platja fins a la zona dels camps de volei, on es solen reunir amb un grup d'amics per jugar-hi. Ens acomiadem d'ell, ha estat un gran amic i no sabem si el tornarem a veure.
Tornem cap a casa per fer els preparatius del viatge de l'endemà, i abans d'anar a dormir ens acomiadem del Vinicius. La Gemma està molt trista per que ha perdut un mitjó de dibujitos.
Anem en bus fins una terminal i allà n'agafem un altre, que resulta equivocat i acaba arribant a la mateixa terminal.
El Convento da Penha està a la ciutat de Vila Velha, una ciutat conectada a Vitoria a través de tres ponts (un d'ells gegantí que no s'acaba mai) ja que es troba a la part continental. El convent franciscà sembla una fortalesa enfilada allà sobre una penya de roca granítica, dalt d'un turó.
Podíem pujar caminant, però el Vinicius prefereix pujar en transfer. Al ser diumenge està a petar de gent, sobretot de feligresos i Senyores Que que van a missa i se'ns volen colar a la cua del transfer.
Les vistes des del convent valen molt la pena, i es veu l'arxipèlag d'illes connectades per ponts i el pont gegant. Al sortir ens acostem al bosc on la gent deixa menjar pels macaquinhos (micos) i en veiem uns quants fent entremaliadures.
Tornem cap a casa super cansats, però no tenim temps de descansar, el Flavio (l'italià) ens envia un missatge i quedem per dinar. Sortim a agafar el bus, però els diumenges no n'hi han gaires i triguem com una hora fins que n'agafem un. Ens trobem amb el Flavio i ens expliquem com han anat els nostres viatges des que ens vem acomiadar a Maceió.
El Flavio ens porta a dinar a Ilha da Cailheiras, una petita vila de pescadors, a la vora del riu, plena de restaurants situats en molls sobre l'aigua. Ens mengem una moqueca de siri (cranc) boníssima, acompanyada de pirao, moqueca de banana, arròs i farofa.
Sortim ben tips i tornem en bus cap a la ciutat, al barri on ell viu, on ens mengem un açaí.
Ens porta a passejar per la praia da Camboriu, molt llarga, a l'altre banda del golf es veu el port industrial, en els chiringuitos hi han grups de vells tocant samba i en un extrem un trencaones porta fins una estatua de Yemanjá, l'orixà del mar, on veiem pondre's el sol.
Tornem per la platja fins a la zona dels camps de volei, on es solen reunir amb un grup d'amics per jugar-hi. Ens acomiadem d'ell, ha estat un gran amic i no sabem si el tornarem a veure.
Tornem cap a casa per fer els preparatius del viatge de l'endemà, i abans d'anar a dormir ens acomiadem del Vinicius. La Gemma està molt trista per que ha perdut un mitjó de dibujitos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada