Malgrat la festa del dia anterior, que ens passarà factura al llarg del dia (a alguns més que d'altres!), aconseguim llevar-nos i posar-nos en marxa per anar a passar el dia a Ilha de Itaparica, que malgrat el seu nom no acaba de ser una illa perquè està conectada a terra ferma. Des de Salvador, però, ens cal agafar un ferry per arribar-hi.
Hi anem amb l'Angelo, la Rut i la Ianire.
Passem un dia molt agradable i relaxat a una de les platges de l'illa; jugant a cartes, banyant-nos, prenent el sol i xerrant. Fins i tot tenim la sort de rebre un massatge de l'Angelo!
Tornem a Salvador cap al final del dia i podem veure la posta de sol des del ferry, passant pel costat de grans vaixells ancorats.
Tenim el temps just de passar per casa, dutxar-nos, arreglar-nos i fer un mos abans d'anar al Solar da Unhão, un edifici que acull l'actual Museu d'Art Modern i que havia estat un punt intermig on s'aturaven els carregaments de sucre, les llegendes diuen que a la nit es poden sentir els fantasmes dels esclaus que hi van ser assassinats. Els dissabtes a la nit fan concerts a l'exterior. Avui, després del concert de jazz, també hi ha una festa integrada a les activitats del Festival de Artes Cenicas amb un dj que fa divereses mescles de música bahiana amb altres estils. Aquesta festa es fa als soterranis de l'edifici, en unes sales lúgubres, però decorades amb escultures i pintura.
A l'hora de tornar, només podem agafar taxi, però anem justos de calers. A la sortida, un grup de jovens ens demana la pulsera per poder entrar a la festa; els hi donem i, com que anem apurats, els demanem unes monedes per poder agafar el taxi, pero els molt rancis només ens donen 60 cèntims. Finalment, li diem a un taxista que només li podem pagar 16 reals, i ens porta a casa fent dreceres pel centre i clavant el preu a l'entrada del nostre carrer.
Hi anem amb l'Angelo, la Rut i la Ianire.
Passem un dia molt agradable i relaxat a una de les platges de l'illa; jugant a cartes, banyant-nos, prenent el sol i xerrant. Fins i tot tenim la sort de rebre un massatge de l'Angelo!
Tornem a Salvador cap al final del dia i podem veure la posta de sol des del ferry, passant pel costat de grans vaixells ancorats.
Tenim el temps just de passar per casa, dutxar-nos, arreglar-nos i fer un mos abans d'anar al Solar da Unhão, un edifici que acull l'actual Museu d'Art Modern i que havia estat un punt intermig on s'aturaven els carregaments de sucre, les llegendes diuen que a la nit es poden sentir els fantasmes dels esclaus que hi van ser assassinats. Els dissabtes a la nit fan concerts a l'exterior. Avui, després del concert de jazz, també hi ha una festa integrada a les activitats del Festival de Artes Cenicas amb un dj que fa divereses mescles de música bahiana amb altres estils. Aquesta festa es fa als soterranis de l'edifici, en unes sales lúgubres, però decorades amb escultures i pintura.
A l'hora de tornar, només podem agafar taxi, però anem justos de calers. A la sortida, un grup de jovens ens demana la pulsera per poder entrar a la festa; els hi donem i, com que anem apurats, els demanem unes monedes per poder agafar el taxi, pero els molt rancis només ens donen 60 cèntims. Finalment, li diem a un taxista que només li podem pagar 16 reals, i ens porta a casa fent dreceres pel centre i clavant el preu a l'entrada del nostre carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada