Cap a les 9h del matí arribem mig adormits i cruixits a São Mateus.
Ens toca fer una llarga fila per comprar els bitllets per anar a Conceição da Barra. El bus no passa fins les 10:30 (hora prevista perquè és d'aquests de llarg recorregut que sempre arriben tard) així que ens n'anem a esmorzar en una de les lanchonetes de la Rodoviaria.
Efectivament el bus arriba tard, després de les 11h. Però després tenim més sort, el bus de Conceição da Barra a Itaúnas surt 10 minuts després de la nostra arribada, el temps just de comprar els bitllets.
Una hora de viatge aproximadament i ja som a Itaúnas. És un un poble molt tranquil (entre setmana), considerat la capital del forró. Els carrers són de sorra i l'ambient sembla el d'un càmping: gent en bicicleta, passejant, que es paren a saludar als veïns, les llums tènues...
Voltem pel poble buscant pousada, moltes estan tamcades o en reformes, però en trobem una molt sofisticada i cara, però ens arreglen el preu per a les nostres butxaques.
Després de dinar anem cap a la zona de platja, que està dintre d'una àrea protegida: el Parque Estadual de Itaúnas. Es tracta d'una franja de costa i un part de la conca del riu, amb dunes, mangues, ruïnes i troballes arqueològiques.
Travessem el riu i caminem una estona fins arribar a les dunes, molt guais! Sembla ser que sota la sorra es troba l'antic poble d'Itaúnas, soterrat per l'avenç de les dunes (anys 70) degut a la desforestació de la vegetació costanera; unes valles de fusta indiquen que sota la sorra es troba l'antiga església.
Seguim fins a la platja on bufa un vent fort i trenquen les onades de la marea alta. Ens refugiem en una cabana de vigilante de la playa, a veure el paisatge.
Després caminem per les dunes i sobre el poble soterrat, i busquem un lloc per veure la posta de sol, però encara falta una hora i el vent ens ataca amb ràfagues de sorra, així que tornem passejant cap al poble.
A l'entrada de la reserva, visitem el museu del parc, amb planells que mostren com era l'antic poble i expliquen l'orígen de les troballes arqueològiques.
Explorem alguns dels carrers del poble de tornada cap a la pousada. Quan arribem ens banyem a la piscina i des de l'aigua veíem com es va fent fosc i acabem nadant sota la llum de la lluna que està en quart creixent estirada amb les punxes amunt (en aquesta latitut es veu així).
Quan ja esten nets i a punt sortim a voltar. Els carrers de sorra i poc il•luminats ens fan créixer la sensació d'estar en un càmping. Passem pel costat del camp de futbol, d'herba, on estan jugant un partit. Hi han pocs restaurants oberts, al final ens decantem per una picoleteria, on fan cheeseburgers. A l'hora de pagar el Toni s'adona que s'ha deixat la cartera a la pousada, i ha de tornar a buscar-la, a l'altre punta del poble; mentre la Gemma es queda parlant amb el cambrer.
Abans de tornar (de nou) cap a la pousada parem a fer unes postres a un bar, on la noia ens improvitza una Banana Paris (banana asada amb xocolata, llet condensada i gelat); mmmmm!
A la pousada podem veure l'episodi de la novel•la, que per desgràcia avui és més curt perquè hi ha futbol, i ens organitzem l'endemà (però no tenim Internet i ens queden per fer una pila de coses!).
Ens toca fer una llarga fila per comprar els bitllets per anar a Conceição da Barra. El bus no passa fins les 10:30 (hora prevista perquè és d'aquests de llarg recorregut que sempre arriben tard) així que ens n'anem a esmorzar en una de les lanchonetes de la Rodoviaria.
Efectivament el bus arriba tard, després de les 11h. Però després tenim més sort, el bus de Conceição da Barra a Itaúnas surt 10 minuts després de la nostra arribada, el temps just de comprar els bitllets.
Una hora de viatge aproximadament i ja som a Itaúnas. És un un poble molt tranquil (entre setmana), considerat la capital del forró. Els carrers són de sorra i l'ambient sembla el d'un càmping: gent en bicicleta, passejant, que es paren a saludar als veïns, les llums tènues...
Voltem pel poble buscant pousada, moltes estan tamcades o en reformes, però en trobem una molt sofisticada i cara, però ens arreglen el preu per a les nostres butxaques.
Després de dinar anem cap a la zona de platja, que està dintre d'una àrea protegida: el Parque Estadual de Itaúnas. Es tracta d'una franja de costa i un part de la conca del riu, amb dunes, mangues, ruïnes i troballes arqueològiques.
Travessem el riu i caminem una estona fins arribar a les dunes, molt guais! Sembla ser que sota la sorra es troba l'antic poble d'Itaúnas, soterrat per l'avenç de les dunes (anys 70) degut a la desforestació de la vegetació costanera; unes valles de fusta indiquen que sota la sorra es troba l'antiga església.
Seguim fins a la platja on bufa un vent fort i trenquen les onades de la marea alta. Ens refugiem en una cabana de vigilante de la playa, a veure el paisatge.
Després caminem per les dunes i sobre el poble soterrat, i busquem un lloc per veure la posta de sol, però encara falta una hora i el vent ens ataca amb ràfagues de sorra, així que tornem passejant cap al poble.
A l'entrada de la reserva, visitem el museu del parc, amb planells que mostren com era l'antic poble i expliquen l'orígen de les troballes arqueològiques.
Explorem alguns dels carrers del poble de tornada cap a la pousada. Quan arribem ens banyem a la piscina i des de l'aigua veíem com es va fent fosc i acabem nadant sota la llum de la lluna que està en quart creixent estirada amb les punxes amunt (en aquesta latitut es veu així).
Quan ja esten nets i a punt sortim a voltar. Els carrers de sorra i poc il•luminats ens fan créixer la sensació d'estar en un càmping. Passem pel costat del camp de futbol, d'herba, on estan jugant un partit. Hi han pocs restaurants oberts, al final ens decantem per una picoleteria, on fan cheeseburgers. A l'hora de pagar el Toni s'adona que s'ha deixat la cartera a la pousada, i ha de tornar a buscar-la, a l'altre punta del poble; mentre la Gemma es queda parlant amb el cambrer.
Abans de tornar (de nou) cap a la pousada parem a fer unes postres a un bar, on la noia ens improvitza una Banana Paris (banana asada amb xocolata, llet condensada i gelat); mmmmm!
A la pousada podem veure l'episodi de la novel•la, que per desgràcia avui és més curt perquè hi ha futbol, i ens organitzem l'endemà (però no tenim Internet i ens queden per fer una pila de coses!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada