Després d'esmorzar anem a la platja, aquesta vegada cap al nord. La platja està deserta i el mar molt brau. Anem tirant fins que veiem una gran acumulació de gent a la platja. Quan hi arribem es tracta d'una zona plena de tombones i unes grans banderes: la brasilenya, l'espanyola i la del Grand Palladium Spa Ressort *****, del Fiesta Hotel Group of Spain, un hotel super pijo. Com si fóssim clients, ens estirem en unes tombones a prendre el sol. Poc a poc ens adonem que tots els clients reals porten pulseres negres, però ningú es fixa en nosaltres. Abans de marxar entrem a xafardejar en el recinte de l'hotel, i veiem un bar i restaurant molt top amb cambreres vestides de bahianes. Malauradament, només podem accedir fins aquí ja que per arribar a la resta del complex s'ha d'agafar un cotxet (tipus golf).
Tornem caminant per la platja, i el Toni s'atreveix a tastar les onades gegants, pero surt escaldat i cobert de sorra.
Recollim les coses de la pousada, dinem al poblet i anem a agafar la van cap a Praia do Forte.
Aquest poble és molt més turístic, ple de restaurants amb el logo de Visa ben gran i per tot arreu. El què a nosaltres ens interessa és l'espai del Projeto Tamar, un projecte que porta més de 30 anys treballant per la protecció de les tartarugues (tortugues) marines. Ells s'encarreguen de minimitzar l'impacte humà en les zones de posta d'ous i monitoritzar els nius. Dels milers que neixen se'n queden algunes poques per estudiar-les, les que estan ferides o les que tindran dificultats per sobreviure. També és molt interessant la tasca pedagògica i de reciclatge dels antics oficis relacionats amb la caça de tortugues.
En el recinte podem veure piscines amb diferents espècies de tortuga, i algunes de ben petites (eren tan xouxi-pouxis!), sempre acompanyats d'una manada d'escolars. També tenien un "toca-toca" amb ratlles, eriçons, cagarros de mar i taurons.
A l'hora de tornar pugem a una van, però després d'una estona esperant, discussions entre el cobrador i el conductor, la gent comença a sortir de la van; i nosaltres acabem canviant a una altre van, que surt de seguida. Quan arribem a Salvador, el conductor para enmig d'una gran avinguda en plena hora punta, i ens diu que baixem per que el motor s'està escalfant, para un bus i ens dona 7 reals per pagar-lo. Després arribem a la conclusió que com que erem els últims passatgers, es volien estalviar el tram final.
Arribem a casa, on ens trobem amb l'Angelo i un pila de CouchSurfers: l'Iris, que ja la coneixíem, i una parella d'americans, el Will i la Loren. Sopem amb ells i ens prenem unes caipirinhes que prepara l'Angelo.
Tornem caminant per la platja, i el Toni s'atreveix a tastar les onades gegants, pero surt escaldat i cobert de sorra.
Recollim les coses de la pousada, dinem al poblet i anem a agafar la van cap a Praia do Forte.
Aquest poble és molt més turístic, ple de restaurants amb el logo de Visa ben gran i per tot arreu. El què a nosaltres ens interessa és l'espai del Projeto Tamar, un projecte que porta més de 30 anys treballant per la protecció de les tartarugues (tortugues) marines. Ells s'encarreguen de minimitzar l'impacte humà en les zones de posta d'ous i monitoritzar els nius. Dels milers que neixen se'n queden algunes poques per estudiar-les, les que estan ferides o les que tindran dificultats per sobreviure. També és molt interessant la tasca pedagògica i de reciclatge dels antics oficis relacionats amb la caça de tortugues.
En el recinte podem veure piscines amb diferents espècies de tortuga, i algunes de ben petites (eren tan xouxi-pouxis!), sempre acompanyats d'una manada d'escolars. També tenien un "toca-toca" amb ratlles, eriçons, cagarros de mar i taurons.
A l'hora de tornar pugem a una van, però després d'una estona esperant, discussions entre el cobrador i el conductor, la gent comença a sortir de la van; i nosaltres acabem canviant a una altre van, que surt de seguida. Quan arribem a Salvador, el conductor para enmig d'una gran avinguda en plena hora punta, i ens diu que baixem per que el motor s'està escalfant, para un bus i ens dona 7 reals per pagar-lo. Després arribem a la conclusió que com que erem els últims passatgers, es volien estalviar el tram final.
Arribem a casa, on ens trobem amb l'Angelo i un pila de CouchSurfers: l'Iris, que ja la coneixíem, i una parella d'americans, el Will i la Loren. Sopem amb ells i ens prenem unes caipirinhes que prepara l'Angelo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada