Avui serà un dia d'estar per casa per posar-nos al dia de tota la feina endarrerida!
Esmorzem amb el Vinicius i ens posem al dia d'internet (portem uns quants dies sense): respondre mails, mirar els comptes bancaris, enviar sol•licituts de CouchSurfing per a la propera etapa i per fi resolem el problema de la càmera de fotos (ens havíem quedat sense espai i no podíem baixar les fotos) i les pengem al nostre dropbox.
Fem una pausa per dinar, amb el Vinicius i una amiga seva, que tenen una entrega de projecte i estan molt enfeinats.
Al tornar passem pel super a comprar queviures i els ingredients per fer el nostre famós pastís de formatge (preneu nota!!): 1200g de formatge d'untar (Piladelpia o variants més barates), 400g de sucre, 100g de farina, 5 ous, 1 iogurt natural, 10 gotes de llimona i una mica de sucre avainillat.
Tornem a casa, posem la roba a la rentadora i mentre esperem a que acabi fem el pastís:
Mesclem els ingredients amb la batedora (una d'aquelles de fer batuts, on no ens hi cap tota la massa de cop). Preescalfem el forn a 250° durant 10min. i la Gemma unta un motlle per a forn amb mantega. Quan ho tenim tot ben batut, hi aboquem la barreja.
Baixem la temperatura a 200° i fiquem el pastis al forn, tapat amb paper de plata per que no es cremi per sobre. S'hauria de coure ràpid (tot i que a nosaltres, amb aquests forns brasilenys, triguem com una hora). De tant en tant anem punxant el centre pastís amb un punxó per veure si ja està cuit (si la massa no s'engancha i surt net ho està). Es pot treure el paper de plata i deixar-lo daurar una mica per sobre.
El deixem refredar i quan ja no crema el posem a la nevera. Està molt millor fred i reposat d'un dia per l'altre. I voilà!
Estenem la roba i seguim amb les nostres feines endarrerides.
Al vespre mirem l'últim capítol d'Avenida Brasil mentr ens mengem uns deliciosos entrepans de truita de pernil i formatge. Com tots els finals tan esperats, l'episodi acaba sent una decepció. La dolenta ha estat dolenta per culpa d'una infància traumàtica i desgraciada i s'acaba penedint de tot, salva als bons, es treuen de la maniga un dolent encara més dolent (el seu pare) que havia estat sempre un personatge completament secundari i que per tant a ningú li importava si es podria o no a la presó. I acaben fent el típic al cap d'uns anys on tothom és feliç, amb la parella corresponent i amb fills feliços i per rematar-ho perdonen a la dolenta. A més l'únic personatge que es mor és el Max, un dolent molt divertit, a qui tothom intenta matar de diferents maneres, però al final només va a la presó la dolenta, que li havia donat el cop de gràcia.
Total, va ser un aconteixement nacional, en parlaven al Jornal Nacional (telediari) i la premsa escrita.
I després del capítol, van fer un programa teòricament especial sobre la novel•la però, en realitat, es dedicaven a exposar casos i testimonis reals de vides dràmatiques que d'alguna manera lligaven amb l'argument.
Esmorzem amb el Vinicius i ens posem al dia d'internet (portem uns quants dies sense): respondre mails, mirar els comptes bancaris, enviar sol•licituts de CouchSurfing per a la propera etapa i per fi resolem el problema de la càmera de fotos (ens havíem quedat sense espai i no podíem baixar les fotos) i les pengem al nostre dropbox.
Fem una pausa per dinar, amb el Vinicius i una amiga seva, que tenen una entrega de projecte i estan molt enfeinats.
Al tornar passem pel super a comprar queviures i els ingredients per fer el nostre famós pastís de formatge (preneu nota!!): 1200g de formatge d'untar (Piladelpia o variants més barates), 400g de sucre, 100g de farina, 5 ous, 1 iogurt natural, 10 gotes de llimona i una mica de sucre avainillat.
Tornem a casa, posem la roba a la rentadora i mentre esperem a que acabi fem el pastís:
Mesclem els ingredients amb la batedora (una d'aquelles de fer batuts, on no ens hi cap tota la massa de cop). Preescalfem el forn a 250° durant 10min. i la Gemma unta un motlle per a forn amb mantega. Quan ho tenim tot ben batut, hi aboquem la barreja.
Baixem la temperatura a 200° i fiquem el pastis al forn, tapat amb paper de plata per que no es cremi per sobre. S'hauria de coure ràpid (tot i que a nosaltres, amb aquests forns brasilenys, triguem com una hora). De tant en tant anem punxant el centre pastís amb un punxó per veure si ja està cuit (si la massa no s'engancha i surt net ho està). Es pot treure el paper de plata i deixar-lo daurar una mica per sobre.
El deixem refredar i quan ja no crema el posem a la nevera. Està molt millor fred i reposat d'un dia per l'altre. I voilà!
Estenem la roba i seguim amb les nostres feines endarrerides.
Al vespre mirem l'últim capítol d'Avenida Brasil mentr ens mengem uns deliciosos entrepans de truita de pernil i formatge. Com tots els finals tan esperats, l'episodi acaba sent una decepció. La dolenta ha estat dolenta per culpa d'una infància traumàtica i desgraciada i s'acaba penedint de tot, salva als bons, es treuen de la maniga un dolent encara més dolent (el seu pare) que havia estat sempre un personatge completament secundari i que per tant a ningú li importava si es podria o no a la presó. I acaben fent el típic al cap d'uns anys on tothom és feliç, amb la parella corresponent i amb fills feliços i per rematar-ho perdonen a la dolenta. A més l'únic personatge que es mor és el Max, un dolent molt divertit, a qui tothom intenta matar de diferents maneres, però al final només va a la presó la dolenta, que li havia donat el cop de gràcia.
Total, va ser un aconteixement nacional, en parlaven al Jornal Nacional (telediari) i la premsa escrita.
I després del capítol, van fer un programa teòricament especial sobre la novel•la però, en realitat, es dedicaven a exposar casos i testimonis reals de vides dràmatiques que d'alguna manera lligaven amb l'argument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada