Ens aixequem del que era el nostre "llit" i treiem forces d'algun lloc per recórrer els carrers costeruts d'Ouro Preto. Avui ja marxem però volem aprofitar al màxim les hores que encara hi som! Per començar ens arribrm fins a la Rodoviaria on hi ha una de les entrades del Vale dos Contos, un parc que ressegueix una vall que hi ha al mig de la ciutat. Tot passejant el creuem en bona part i en sortim per la Casa dos Contos, el lloc on pesaven l'or i on calia pagar les taxes corresponents. D'aquí ens n'anem a la plaça Tiradentes, la plaça principal, que és ben a prop, però, com tot en aquest lloc, està després d'una super pujada.
Entrem a les esglésies del centre, que per fi enganxem obertes. Abans de dinar encara tenim temps per visitar el Museu de la Ciència i la Tècnica da Escola de Minas, amb una de les exposicions sobre minerologia més complertes del món, plena de pedretes, minerals i gemmetes precioses.
A la tarda un guia ens enganxa pel carrer i ens porta a veure la casa de l'Alejaidinho, l'escultor i arquitecte barroc més famós de Brasil. El sobrenom significa "petit tullit", degut a una enfermetat degenerativa que li va fer perdre la mobilitat i els dits, al final seguia esculpint amb les eines lligades als braços. Però les esglésies li van quedar força bé, i ara són famoses.
A casa seva actualment hi viu una col•leccionista d'art i antiguitats que ha conservat prou bé la casa i l'obre al públic. És interessant pel fet que, tot i ser petita i humil, té passadissos amagats per accedir a una mina per amagar l'or i fer reunions clandestines dels Inconfidentes.
L'últim invent de la propietària ha estat fabricar una cachaça boníssima, reposada en barriques d'una fusta sudafricana, i embotellades en ampolles de marbre. Resulta que avui acaben d'obrir el primer barril (després de 5 anys en repòs), i ens conviden a tastar-la: realment boníssima! Comprar una ampolla està completament fora del nostre pressupost.
Ens encaminem a conèixer la Mina del Chico Rei. Aquest personatge era el rei d'una tribu africana fins que els negrers els van capturar i portar fins aquí per treballar d'esclaus a les mines. El Chico Rei va aconseguir comprar la seva llibertat treballant i després la del seu fill. Ells van descobrir aquesta mina i, al final, va poder comprar la llibertat de tota la seva tribu, i va seguir alliberant esclaus fins que va poder. O almenys això diuen!
I per acabar d'arrodonir el dia pugem la pujada més bèstia de la història per descobrir l'església de Santa Efigênia dos Pretos. Unes vistes fantàstiques. I després ràpidament a passar per casa el Sergio, dutxa i motxilles a punt. Li deixem com a record una llista de "tacos" en català, tal com ens havia demanat.
El trajecte en bus fins a São João del Rei és de 4 hores. Dormim i llegim, estem fets caldo! Quan per fi arribem, la Paula, la nostra couchsurfer nova, ens recull en cotxe a la Rodoviaria, amb el seu fill Luis, un amic del fill, i la Milu la petita gossa de la família. Passem per casa d'ella a deixar canalla, gos i motxilles i ens porta al centre a un concert de samba que fan al carrer. Acabem la nit en un bar proper fent una cervesa i explicant-nos la vida i els viatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada