Avui sortim d'excursió a la Prainha, una platja a la qual només es pot arribar per camins i que diurn per aquí que és la segona més bonica de Brasil (qui ens ha dit això, però, no ens ha dit quina era la primera!). Recomanen fer-la amb guia o en grup a causa de possibles atracaments, però nosaltres que som super xulos (i el Toni, a més, és molt dur (dedicat a la Morral!)) ens hi aventurem sols (en realitat volíem anar en grup amb gent del hostel però s'han rajat!).
L'excursió comença a la platja de la Ribeira, la última de les que vam conèixer ahir. Quan som a l'inici ens trobem amb un grup de cinc que també hi van i ens acoplem amb ells! (Sort que els hem trobat, ens hauríem perdut segur!). Atravessem per la selva (en veritat mata atlàntica), vorejant un riuet fins a un embassament natural, sentint sorolls d'animals selvàtics. Seguim pujant pel bosc fins a arribar una gran clariana d'herbassar, segurament originada per un incendi o per un camp de conreu abandonat. Els nostres "guies" s'equivoquen de camí i acabem sortint a un mirador natural de penya-segats. Tornem enrere i agafem el camí "bo", que baixa tot enfangat i relliscós (comprovat en carn pròpia) i acaba sortint a un bosc de cocoters. Passem pel costat d'un manglar i per fi desemboquem a la platgeta de Prainha, pràcticament deserta i enfonsada entre dos morros de selva. La zona de sorra és molt ample i és d'aquelles platges que t'hi vas endinsant sense casi enfonsar-te; però amb unes onades gegantines.
Ens tombem sota una palmera, i els crancs ens envolten i es fan amics nostres, fins i tot un fa el seu cau sota les sabates del Toni.
Malgrat que ens hi haguessim volgut quedar tot el dia o més, arriba el moment d'anar tornant perquè ens toca seguir la ruta. Desfem el camí, aquesta vegada sols, sense complicacions i ens aturem a dinar abans d'arribar al hostel. Per fi ens mengem un açaí! I a dutxar-se i recollir-ho tot per marxar.
Ens n'anem carregats cap a la Rodoviaria (ens creuem amb els nostres dos companys d'habitació americans i ens acomiadem. Ens sap una mica de greu perquè no els hi hem donat massa conversa ni res aquests dies).
Durant el viatge en bus cap a Ilheus dormim molt, però ens anem desvetllant perquè en una de les parades pugen unes cinquanta mil persones, la meitat han d'anar drets i estan tots apilonats.
A Ilheus hi arribem que ja és fosc. De la Rodoviaria agafem un bus urbà cap al centre i a partir de la Catedral comencem la recerca de pousada (ens han fallat tots els possibles couchsurfers). L'escollida acaba sent la Pousada Brisa do Mar, que està realment davant del mar i hi corre un aire molt refrescant, té unes vistes fantàstiques i està ben a tocar del centre. Un cop instal•lats sortim a passejar arran de mar i anem a fer un mos als xiringuitos i la fira que s'ha muntat a causa dels festius. També ens prenem un gelat en un autobus-sorveteria, que ens porta records dels menjadors de la Ginesta.
Anem a dormir i durant la nit el Toni s'haurà d'enfrontar amb un malvat mosquit, però al final al descobrir una legió sencera emboscada al lavabo, acabarà optant per untar-se de repelent.
L'excursió comença a la platja de la Ribeira, la última de les que vam conèixer ahir. Quan som a l'inici ens trobem amb un grup de cinc que també hi van i ens acoplem amb ells! (Sort que els hem trobat, ens hauríem perdut segur!). Atravessem per la selva (en veritat mata atlàntica), vorejant un riuet fins a un embassament natural, sentint sorolls d'animals selvàtics. Seguim pujant pel bosc fins a arribar una gran clariana d'herbassar, segurament originada per un incendi o per un camp de conreu abandonat. Els nostres "guies" s'equivoquen de camí i acabem sortint a un mirador natural de penya-segats. Tornem enrere i agafem el camí "bo", que baixa tot enfangat i relliscós (comprovat en carn pròpia) i acaba sortint a un bosc de cocoters. Passem pel costat d'un manglar i per fi desemboquem a la platgeta de Prainha, pràcticament deserta i enfonsada entre dos morros de selva. La zona de sorra és molt ample i és d'aquelles platges que t'hi vas endinsant sense casi enfonsar-te; però amb unes onades gegantines.
Ens tombem sota una palmera, i els crancs ens envolten i es fan amics nostres, fins i tot un fa el seu cau sota les sabates del Toni.
Malgrat que ens hi haguessim volgut quedar tot el dia o més, arriba el moment d'anar tornant perquè ens toca seguir la ruta. Desfem el camí, aquesta vegada sols, sense complicacions i ens aturem a dinar abans d'arribar al hostel. Per fi ens mengem un açaí! I a dutxar-se i recollir-ho tot per marxar.
Ens n'anem carregats cap a la Rodoviaria (ens creuem amb els nostres dos companys d'habitació americans i ens acomiadem. Ens sap una mica de greu perquè no els hi hem donat massa conversa ni res aquests dies).
Durant el viatge en bus cap a Ilheus dormim molt, però ens anem desvetllant perquè en una de les parades pugen unes cinquanta mil persones, la meitat han d'anar drets i estan tots apilonats.
A Ilheus hi arribem que ja és fosc. De la Rodoviaria agafem un bus urbà cap al centre i a partir de la Catedral comencem la recerca de pousada (ens han fallat tots els possibles couchsurfers). L'escollida acaba sent la Pousada Brisa do Mar, que està realment davant del mar i hi corre un aire molt refrescant, té unes vistes fantàstiques i està ben a tocar del centre. Un cop instal•lats sortim a passejar arran de mar i anem a fer un mos als xiringuitos i la fira que s'ha muntat a causa dels festius. També ens prenem un gelat en un autobus-sorveteria, que ens porta records dels menjadors de la Ginesta.
Anem a dormir i durant la nit el Toni s'haurà d'enfrontar amb un malvat mosquit, però al final al descobrir una legió sencera emboscada al lavabo, acabarà optant per untar-se de repelent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada