És dia de recollir els trastos, despedir-se i continuar la ruta. La Monique ens fa el favor d'acompanyar-nos a la Rodoviària. Quan ja som allà esperant el nostre bus apareix l'Adrianno, que no s'havia pogut acomiadar!
El viatge és força llarg, més de sis hores. Tenim temps per fer pulseres, escriure, llegir, dormir, mirar per la finestra el paisatge i els pobles i ciutats de carretera pels que anem passant...
Quan ja és fosc arribem a Salvador, i des de l'entrada a la ciutat fins la rodoviària ens hi estem una bona estona perquè el trànsit està en hora punta.
Sortint de la rodoviària ens trobem amb una església del Temple de Déu, o similar, que és igual de gran que el shopping que hi ha creuant la carretera!
Caminem per una rampa elevada per creuar la carretera i anar a agafar el bus urbà. Està ple de gent, persones que demanen, paradetes de menjar i d'articles diversos... Ens enduem les primeres impressions de la ciutat.
La parada del bus i els busos estan a petar! Aconseguim, amb dificultat, pujar al que ens pertoca.
Aquests dies a Salvador els passarem a casa l'Angelo, un couchsurfer que ens ha aconseguit la Monique. Però com que avui no ens pot rebre, ens ha passat el contacte del Ludemar, un amic seu també couchsurfer.
Un cop baixem del bus al punt indicat pel Ludemar, tenim una petita crisi momèntania perquè no ens contesta el telèfon, ens quedem sense saldo i no tenim ni idea del tipus de barri on som! Matem els nervis menjant-nos uns cachorros quentes (per sort per la Gemma, es dignen a fer-ne un sense ketchup!).
El Ludemar apareix i ens guia per carrers costeruts fins a casa seva. Ens estem fins ben entrada la matinada parlant del couchsurfing i de la gran quantitat i diversitat de persones que ell ha rebut. Resulta ser un enamorat de la corona britànica i per extensió també de l'espanyola!
Abans d'anar a dormir rebem la visita de l'Angelo que passa només per saludar i quedar per l'endemà per anar cap a casa seva. A través d'ell, després d'haver fet la tradicional explicació sobre la nostra nacionalitat, ens enterem del rebombori que està causant a casa, però també a nivell internacional, l'anunci del possible referèndum.
El viatge és força llarg, més de sis hores. Tenim temps per fer pulseres, escriure, llegir, dormir, mirar per la finestra el paisatge i els pobles i ciutats de carretera pels que anem passant...
Quan ja és fosc arribem a Salvador, i des de l'entrada a la ciutat fins la rodoviària ens hi estem una bona estona perquè el trànsit està en hora punta.
Sortint de la rodoviària ens trobem amb una església del Temple de Déu, o similar, que és igual de gran que el shopping que hi ha creuant la carretera!
Caminem per una rampa elevada per creuar la carretera i anar a agafar el bus urbà. Està ple de gent, persones que demanen, paradetes de menjar i d'articles diversos... Ens enduem les primeres impressions de la ciutat.
La parada del bus i els busos estan a petar! Aconseguim, amb dificultat, pujar al que ens pertoca.
Aquests dies a Salvador els passarem a casa l'Angelo, un couchsurfer que ens ha aconseguit la Monique. Però com que avui no ens pot rebre, ens ha passat el contacte del Ludemar, un amic seu també couchsurfer.
Un cop baixem del bus al punt indicat pel Ludemar, tenim una petita crisi momèntania perquè no ens contesta el telèfon, ens quedem sense saldo i no tenim ni idea del tipus de barri on som! Matem els nervis menjant-nos uns cachorros quentes (per sort per la Gemma, es dignen a fer-ne un sense ketchup!).
El Ludemar apareix i ens guia per carrers costeruts fins a casa seva. Ens estem fins ben entrada la matinada parlant del couchsurfing i de la gran quantitat i diversitat de persones que ell ha rebut. Resulta ser un enamorat de la corona britànica i per extensió també de l'espanyola!
Abans d'anar a dormir rebem la visita de l'Angelo que passa només per saludar i quedar per l'endemà per anar cap a casa seva. A través d'ell, després d'haver fet la tradicional explicació sobre la nostra nacionalitat, ens enterem del rebombori que està causant a casa, però també a nivell internacional, l'anunci del possible referèndum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada