El Vinicius ens ha convidat a acompanyar-lo en una sortida de la seva classe d'història de l'arquitectura pel centre de la ciutat. Ens va molt bé perquè ens faran les visites guiades pels principals edificis del centre: Igreja Nossa Senhora do Rosário, Catedral Metropolitana, Theatro Carlos Gomes, Igreja de São Gonzalo, Convento de São Francisco, Capela Santa Luzia.
No acabem d'encaixar en el tarannà del grup, que sembla una mica de pijo d'universitat privada. Però aprofitem les explicacions i per observar la dinàmica de grup.
Acabem tard de l'excursió i anem amb el Vinicius i les seves amigues a una churrasqueria self service, que acaba resultant cara i la carn sembla de sola de sabata (a diferència del què ens havíem trobat fins ara).
Passem per casa a descansar i el Vinicius ens convida a anar al parc urbà de Pedra Cebola amb una amiga seva i el seu enamorat. Són poc parladors i força empalagosos, tota l'estona fent-se moixaines i petons. El parc es diu així per una pedra de granit al capdemunt d'un turonet, erosionada per l'aigua, i que recorda a una ceba. Les vistes de la ciutat són maques i veiem la posta de sol des d'unes roques.
Tornem a casa i nosaltres sortim a treure diners i a prendre un açaí, i comprem uns potets amb dibuixets per guardar el sucre i la farina (ja que si no cada vegada que fem un pastis hem de comprar un quilo de cada).
Al tornar, el Vinicius i la seva amiga (el novio ja ha marxat, i s'han quedat ells explicant-se secretets) ens conviden a veure el primer capítol d'una nova sèrie americana.
Sopem amb el Vinicius el menjar que havia deixat fet l'empregada, i acaba sent una bona estona per conèixer millor al nostre amfitrió, parlem de viatges, de couchsurfing, de concerts...
I acabem la nit enganxant-nos a la tele mirant Batman Begins.
No acabem d'encaixar en el tarannà del grup, que sembla una mica de pijo d'universitat privada. Però aprofitem les explicacions i per observar la dinàmica de grup.
Acabem tard de l'excursió i anem amb el Vinicius i les seves amigues a una churrasqueria self service, que acaba resultant cara i la carn sembla de sola de sabata (a diferència del què ens havíem trobat fins ara).
Passem per casa a descansar i el Vinicius ens convida a anar al parc urbà de Pedra Cebola amb una amiga seva i el seu enamorat. Són poc parladors i força empalagosos, tota l'estona fent-se moixaines i petons. El parc es diu així per una pedra de granit al capdemunt d'un turonet, erosionada per l'aigua, i que recorda a una ceba. Les vistes de la ciutat són maques i veiem la posta de sol des d'unes roques.
Tornem a casa i nosaltres sortim a treure diners i a prendre un açaí, i comprem uns potets amb dibuixets per guardar el sucre i la farina (ja que si no cada vegada que fem un pastis hem de comprar un quilo de cada).
Al tornar, el Vinicius i la seva amiga (el novio ja ha marxat, i s'han quedat ells explicant-se secretets) ens conviden a veure el primer capítol d'una nova sèrie americana.
Sopem amb el Vinicius el menjar que havia deixat fet l'empregada, i acaba sent una bona estona per conèixer millor al nostre amfitrió, parlem de viatges, de couchsurfing, de concerts...
I acabem la nit enganxant-nos a la tele mirant Batman Begins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada