Avui anem a conèixer el Parc d'Ibirapuera, un parc que vindria a ser el Central Park de São Paulo, i que alberga diversos museus, entre ells el d'Art Modern i l'Afrobrasiler. Però nosaltres ens centrem a passejar pel parc que està força tranquil, el Pablo ja ens avisa que estem de sort ja que els diumenges està ben ple. Veiem un jardí japonès (des de fora perquè està tancat), l'edifici del planetari (que sembla un ovni), gent fent long pels camins ben asfaltats i amb pendent, dones fent footing amb el fill al cotxet...
Resulta que aquests dies s'està fent la biennal d'art de São Paulo en un edifici-pavelló dedicat a exposicions y altres tipus d'actes, dissenyat (com no) per Niemeyer. Ens hi passem a fer un cop d'ull, el lloc és enorme, hi ha molt per veure i descobrir. Ens centrem a explorar el segon pis, que el Pablo encara no havia visitat. Ens interessem per l'art audiovisual amb videos interessants (i inquietants) com el d'una ma barallant-se amb un cranc en el fang, o una sala amb varis videos de gent fent coses de precisió (un taxidermista, un rellotger, els robots que fabriquen cotxes, una operació dels ulls...), o un tríptic de videos amb uns micos molt inquietants, una casa on tot es cremava i un altre en que simulaven suicidis amb ninots llençant-los des de diversos llocs. Tot plegat ens va absorvir i remoure.
Quan ens n'adonem ja és tard i estem morts de gana. Desistim de quedar-nos a dinar al parc perquè tot és massa car i agafem un bus cap a Pinheiros. Quan hi som entrem a la primera lanchonete amb bona pinta i fem un bon almoço!
Ja amb la panxa plena, ens volem llençar a voltar pel barri, però se'ns posa a ploure. Per resguardar-nos de la pluja busquem el SESC del barri (una mena de centres culturals promoguts per entitats comercials del barri). Trobem una exposició sobre la Mediterrània, també amb vídeos interessants com el d'una filmació de 12 hores d'un planol superior a vista d'ocell fixa de les onades trencant a la platja, que t'hipnotitzava i no podies deixar de mirar-lo. També fotografia, escultures, pintures molt modernes.
Després seguim voltant pel barri de Pinheiros. Passem pel davant del hostel on la Gemma va estar-se la primera vegada que va estar a São Paulo i que, per casualitats de la vida, és el mateix en què el Pablo va estar mentre buscava pis. Ens arribem fins a Vila Madalena, el barri artístic, amb botigues i galeries de disseny, i punt de trobada de l'oci nocturn. Passegem i ens deixem perdre pels seus carrers, seguint una sèrie de carrerons plens de grafitis Muito Legals!! En un local veiem tot de maquetes d'edificis i condominios, ens pica la curiositat i entrem a fer el xafarder. Es tracta d'una empresa multidisciplinar de disseny d'edificis per un públic d'alt standing que es construiran o ja existeixen al barri. Ens fa gràcia mirar les maquetes d'alguns edificis que ja hem vist.
I després de tant voltar ens aturem al bar de moda, que és el que té les cerveses més barates, a petar de gent i amb una decoració estil pub, i seguim amb les nostres converses de bar. Ens sentim una mica desconnectats de les nostres lluites i trobem a faltar l'energia i positivitat que dóna el fet d'actuar i participar de les lluites col•lectives que s'estan esdevenint a casa nostra.
De tornada cap a casa el Pablo encara ens queden algunes forces i ens arribem a Paulista (l'avinguda principal) al cinema per veure si encara passen alguna pel•lícula del festival de cinema de São Paulo. Però no tenim sort, ja s'ha acabat, així que ens en tornem al pis ben cansats, i només ens aturem per fer un mos ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada