Ens llevem d'hora (jejeje) per poder-nos acomiadar del Rafael, que surt ben d'hora a treballar. Nosaltres agafem el bus a la carretera, a davant de casa seva, a les 9. Són 4 hores de bus que passem descansant (aquesta nit ha estat dura lluitant contra els mosquits).
Arribem a São Paulo al migdia, a la ja familiar estació de Tiete (on el Toni va passar un dia sencer esperant els cap a Floripa, en el seu viatge transoceànic de 54 hores). Dinem unes esfies (com unes mini pizzes de menjar ràpid) i anem en metro fins a Praça República, on hem quedat amb el Pablo.
Ens trobem de seguida. És fantàstic trobar-se amb un amic a l'altre punta del món i després de tant viatge! Ens porta fins a casa seva, un 18è pis! Deixem les coses i mentre ell fa un dinar ràpid, coneixem els seus companys de pis: la Gemma, el Carles, la Martina i l'Albert. També coneixem a l'Anna i el seu marit, una parella de viejitos molt monos que són els seus veïns, i que els cuiden com si fossin els seus nets. Gràcies a l'Anna, aconseguim un matalàs on podrem dormir. I després de tot això sortim tots tres a passejar pel centre.
El Pablo ens fa un super recorregut i ens ho va explicant tot com un autèntic guia! Com no, comentant també aspectes arquitectònics de la ciutat.
I entre edificis gegants i visites turístiques obligades van sorgint una pila de converses per posar-nos al dia. Resulta ser una passejada super-complerta, i entre tant de parlar sense parar, trànsit desenfrenat, smog, gratacels per tot arreu i la gran quantitat d'inputs que rebem, acabem una mica marejats, potser per la falta d'aire amb tanta contaminació o pel fet de trobar-nos en una de les més grans metròpolis del món (i potser la més caòtica!), amb més de 21 milions d'habitants! Un autèntic monstre producte de la reproducció de l'espai capitalista.
De tornada cap al pis del Pablo passem per República on la Gemma descobreix un bust del mismíssim Lord Robert Stephenson Smith Baden-Powell of Gilwell, pare fundador del moviment escolta!
Ens aturem a una lanchonete d'Augusta, que extranyament no fa cantonada, per prendre'ns una merescuda cervesa acompanyada de tot tipus de reflexions sobre l'estat del món i de com el canviarem (guanyarem!).
Ja al pis del Pablo, ens dediquem a preparar unes pizzes artesanals amb la massa que ell ja havia preparat al matí (i que amenaçava de tornar-se com el moc rosa dels Caçafantasmes). Tot plegat en un ambient molt familiar, amb converses al voltant de la taula de la cuina tot preparant el sopar i sopant. La pizza està realment deliciosa i tots quedem ben tips! I després d'algunes gestions internàutiques ens n'anem a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada