Dia 21. Cusco

Avui dediquem el dia a visitar tot caminant les ruïnes properes a Cusco. Amb combi ens n'anem fins a la última, Tambomachay, però comencem amb mal peu. Ens pensavem que per visitar-la podíem pagar una entrada individual però ens diuen que no és possible, només hi podem accedir si ens comprem un "boleto turístico" que dóna accés a altres ruïnes i costa uns diners que no portem a sobre i no hi ha possibilitat de descompte d'estudiant. Ens fa posar de mal humor i ens desanimem però ens toca resignar-nos.
Llavors descobrim unes escales que queden fora del recinte de les ruïnes però ens imaginem que potser des de dalt tindrem alguna vista del lloc. Quan ja som gairebé a dalt sentim els dos senyors de l'entrada que ens criden perquè baixem dient-nos que per allà no es pot anar, que és zona militar! (És mentida) Ens fan posar encara de més mal humor però els fem cas i baixem a intercanviar algunes paraules amb ells (ara ja si enfadats), queixant-nos perquè a l'entrada hi ha un cartell que diu que es pot pagar l'ingrés només a aquell local i resulta que no és cert i per no deixar-nos pujar per unes escales quan no hi ha cap cartell que digui que està prohibit. Ens descarreguem una mica i seguim la passejada que teníem prevista.
Creuant la carretera trobem un camí que ens porta fins el següent jaciment, Pukapukara. Per entrar-hi caldria el boleto que ens volien vendre, però el vigilant (un vellet molt simpàtic) no s'hi fixa. Es tracta d'unes petites restes d'una fortalesa des de les quals gaudim d'unes magnífiques vistes.
Sortim d'aquestes ruïnes i veiem que a l'altra banda de la carretera puja un camí cap a unes cases i un turó. Preguntem al vigilant i ens diu que podem pujar sense cap problema.
Així ho fem i, com ens pensàvem, el camí porta a la vila de Tambomachay (on viu actualment la gent, una comunitat força pobre) i segueix resseguint uns turons fins a les ruïnes on no ens deixaven entrar: hem descobert la Ruta Alternativa Gratuïta a Tambomachay! Es tracta d'unes terrasses i canalitzacions amb cascades. Al tornar pel mateix camí, alguns turistes ens segueixen i compartim amb ells el nostre camí secret.
A la carretera de nou, agafem una combi que ens porta fins a les properes ruïnes: Saqsaywaman. Ens deixa a la carretera i hem de caminar una estona per arribar-hi.
Mentre ens acostem veiem uns grups de gringos fent xivarri des de les ruïnes. Però a mesura que arribem, veiem que no eren turistes sinó una manifestació cridant "¡Por una causa justa, la SUNTEC no se asusta!". Es tracta d'un sindicat de treballadors de l'educació manifestant-se, i grups d'antidisturbis que els estan fent fora de les ruïnes. L'escena és impactant i èpica, amb els antidisturbis encaramats a les muralles inques i els manifestants cridant amb valentia, en aquestes ruïnes en que es va produir la batalla clau entre inques i espanyols. La solidaritat ens omple i no podem evitar emocionar-nos i desitjar-los sort en la seva lluita.
La manifestació sembla que va acabant, però amb tota la confusió al final ens colem també gratis en aquestes ruïnes, les més importants i que ja estávem resignats a haver de pagar un ull de la cara.
El lloc és realment impressionant, amb murs enormes construïts amb roques gegantines, encaixades sense que hi càpiga una agulla entre elles, sense ciment ni res. Les muralles en tres nivells fan una forma de ziga-zagues. Alguns arqueòlegs diuen que l'Inca Pachaqutec va dissenyar la ciutat de Cusco en forma de puma (animal sagrat) i que Saqsaywaman seria el cap i les muralles les dents.
La Batalla de Saqsaywaman:
Sembla ser que després de la conquesta espanyola Cusco es va mantenir durant tres anys pràcticament intacte. Tot i la rendició dels inques, els espanyols tenien molts problemes per mantenir l'ordre en els nous territoris. En aquest clima es va produir la rebel•lió de l'Inca Manco Tupaq. Després de vàries batalles els espanyols el van sitiar a Saqsaywaman. Concentrades les seves forces en sitiar-lo, totes les ciutats van començar a sublevar-se, per la qual cosa els espanyols estaven rodejats. Per aquesta raó la batalla que es produí per la conquesta-resistència de la fortalesa va ser clau i desesperada pels dos bàndols. Malauradament, els espanyols van aconseguir trencar el setge i masacrar la resistència inca.

La sensació de caminar per aquestes ruïnes és culpidora. Diuen que els inques triaven els llocs de les seves construccions (aquesta tenia també una funció sagrada) en base a les energies que s'hi acumulaven. El fet és que l'entorn geogràfic és singular, a part d'estratègic, assentat sobre un turó de roca viva moldejat per l'erosió glaciar. De fet en una vessant del turó la glacera va formar una mena de tobogans naturals, que actualment és una atracció per la mainada.
Seguim la ruta passant pel Cristo (mini després de venir de Rio), on un vellet canta cançons tradicionals quechua. I després caminem cap a les ruïnes de Q'enqo (de nou sense pagar), la particularitat de les quals és que són esculpides directament sobre la roca viva, que forma petites coves, i sembla que tenia una funció religiosa i de veneració dels morts.
Els tours oficials baixen en aquest punt cap a la ciutat, però nosaltres, seguint el llibre de Peter Frost que ens ha prestat el Juan, caminem per un camí gens turístic i visitem unes ruïnes més modestes conegudes com el Templo de la Luna i el Templo del Mono. Seiem allà a berenar, pràcticament sols. I després connectem un tram del Camino del Inca (que va cap al Machu Picchu) que baixa fins a Cusco i el barri de San Blas.
Tornem cap a casa el Juan, ens dutxem i tornem de nou cap al centre, ja que avui hi ha Meeting de Couchsurfing a l'Indigo Bar.
Tot i començar amb mal peu i desanimats, al final ha estat un gran dia, fent de mochileros autèntics, alternatius als tours turístics, i podent presenciar una manifestació local.