Dia 9. São Paulo

Avui per esmorzar no hem comprat res, així que el Pablo ens ofereix les seves reserves de pa robat de la cantina de la uni, amb oli d'oliva Borges.
Sortim amb la missió de fer vàries compres ja que el Pablo té un cap de setmana ple d'events, una feijoada, una festa de la uni on s'ha de fantasear d'Aladdin (disfressar), i un dinar d'anniversari amb fideuà; i ell ha de comprar tot de coses: la fantasia d'Aladdin, ingredients per fer una sangria, unes xuxes, ingredients per a la fideuà...
Així que, per començar, el millor lloc és la Rua 25 de Março, el carrer de les compres barates per excelència de tot el Brasil. El carrer està plè de gent i botigues de tota mena, moltes ja decorades de Nadal, contrastant amb la forta calor. Està ple de gent que t'ensenya les ofertes de roba, texans, pendrives de 230 gigues ("me da" que era una estafa...), o qualsevol cosa, i et vol portar a la seva tenda. Nosaltres entrem a vàries tendes de disfresses que trobem, però precisament de disfresses d'Aladdin no en tenen. Al final en trobem unes supercares, així que ell opta per comprar una tela lila que surt molt més barata. Nosaltres aprofitem per comprar uns candaus per l'equipatge i una cinta perquè el Toni es lligui el mòbil.
La següent destinació és el Mercado Municipal, però de camí trobem un Mercado Japonés on entrem a donar un cop d'ull i acabem comprant part dels ingredients que el Pablo necessita, i també uns mini-platans i uns cacahuets arrebossats.
Arribem al Mercado Municipal. És un mercat gegant, ple de turistes, més semblant als mercats europeus com el de la Boqueria, que no pas als que hem anat veient fins ara. Les paradetes són d'obra, ben endreçades, amb productes internacionals (com pernils i xoriços espanyols que ens deixen la boca d'aigua), i en general força cars (com a la Boqueria). Veient tant de menjar se'ns obre la gana i ja va sent hora de dinar. Sembla ser que en aquest mercat són típics uns entrepans d'una mena de salami - mortadela amb un gruix de 10cm de xixa; però al ser tant típic és també caríssim.
Sortim fora del Mercat per buscar un lloc barat on menjar, atravessem el riu i ens endinsem als carrers del barri autèntic mercader. Aquí si que no es veuen gringos, és un barri humil i ple de magatzems de venta a l'engròs amb els productes "en crú": espècies, cereals, vi, begudes, etc. També passem per una plaça amb, com a mínim, 10 camions carregats de cocos verds. Parem a una lanchonete, on ens demanem unes hamburgueses gegants i un dels famosos sandviches de mortadela, a un preu més que raonable.
Al sortir el Pablo aprofita per a comprar alguns ingredients més; i abans d'arribar a casa parem a un super o nosaltres podem comprar els infredients per fer un dels nostres pastissos de formatge.
Arribem a casa el Casa Pablo, preparem el pastís i ens dutxem. I ens prenem el dia de descans, fent una mica de les nostres "feines" i, sobretot, buscant i pensant cap a on anirem després de Brasil (ja que a la Gemma li queden pocs dies de visat).