El matí d'avui és super relaxat. A poc a poc tothom es va despertant i ens anem trobant per la sala i la cuina. És l'aniversari del Carles i, aprofitant que tenim el pastís de formatge que vem fer ahir, li volen fer una petita sorpresa. La Gemma (la que viu al pis) s'escapa a comprar-li alguns regals i sorpreses, i quan torna ho emboliquem tot i posem les espelmes al pastís. És un moment molt guay perquè ell no s'esperava res. Li cantem la cançó de moltes felicitats, bufa les espelmes i obre els regals. Nosaltres ens sentim una mica part de la familia! Els adobats!
I a poc a poc ens anem activant i preparant per sortir tots plegats. Nosaltres preparem les motxilles i ho recollim tot. Ells tenen un dia molt complert: feijoada al migdia i festa universitària al vespre.
Sortim tots junts de casa amb les motxilles i tot. Fem una bona colla tots 7 parlant en català pel carrer! Quan som a la parada de metro de Luz es separen els nostres camins. La imatge és molt simbòlica ja que els passadissos de fer transbord es separen, amb cartells i fletxes. El moment és molt emotiu, ja que hem passat molts bons moments amb el Pablo. I només separar-nos i agafar el nostre passadís cap a la línia blava, ens omple la sensació de que tornem a estar sols tots dos.
Ens n'anem al terminal de Tieté a deixar les motxilles per poder passar-nos el dia voltant. Però abans ens cal resoldre un parell de temes: comprar-nos el billet de bus per aquesta mateixa nit per tornar a Florianópolis, i una tasca molt més transcendental, comprar-nos els billets que ens duran al nostre proper destí.
Ahir vem estar fent molta feina de recerca de combinavions de transport per fer que tot ens quadri. Vem descobrir que existia l'empresa Ormeño que, a un preu força ajustat, ens podia dur a un destí molt interessant... Anem a la seva finestreta per assegurar-nos del preu i per saber quin dia surten els busos. Resulta que tot és perfecte, el preu és el què ens pensàvem i el bus surt cada dimecres, data que ens encaixa perfectament. Així donca ja és un fet, billets de São Paulo a Cusco, Perú: Comprats! De cop i volta ens mirem i ens diem: Tornem a Perú!!
Després resolem la tornada a Florianópolis. I ara si, ja estem preparats per sortir a voltar. El destí d'avui és el MASP, el Museu d'Art de São Paulo.
Agafem el metrô i quan arribem a Paulista busquem un lloc per dinar, que ja va sent hora! Després si que ens llencem a la visita del museu, que avui és gratis. El MASP es troba en un edific molt modern, amb el pis de terra obert, i per accedir cal pujar als pisos superiors, on es troben les col•leccions. Bàsicament hi han pintures, amb una col•lecció permanent que fa recorregut per la història de la pintura; i també veiem una exposició temporal de gravats alemanys als inicis de l'imprempta.
Quan acabem la visita i recollim la motxilla a la taquilla veiem que tenim el mòbil plè de trucades de la Morral! Aconseguim tornar-li la trucada (és molt complicat això dels prefixos de les companyies i dels estats) i Iujuuu!! Vindran a trobar-se amb nosaltres! Tindrem més amics!
Mentre els esperem anem a explorar la Livraria Cultura, un paradís de llibres (molaria més que fós una biblioteca i no una botiga). Ens quedem realment abduits entre tanta literatura i remanem i llegim tot allò que podem. Sona el telèfon, la Cris i el Marc ja.són aquí i ens vindran a trobar a la llibreria. Ens enganxen a la secció de geografia, on estàvem repassant tots els atles de Brasil per estudiar els llocs per on hem anat passant (mai podíem fer-ho!). És estrany trobar-nos allà com si fós el més normal del món, però amb l'emoció ens passem allà una bona estona sense adonar-nos, xerrant i posant-nos al dia, fins que decidim sortir i anar a fer unes cerveses a algun bar.
Anem a un local proper i fem unes birres. Ells ens expliquen que per fi han aconseguit el pis i que ara tenen molta feina de netejar i posar mobles; i també ens posen al dia d'algunes notícies de casa que nosaltres no sabíem. I nosaltres els hi expliquem algunes anècdotes del nostre viatge i que ens n'anem al Perú.
Ens entra la gana i sortim per buscar algun lloc per sopar. Però entre que no trobem res per Paulista i que estem nerviosos per que no queda gaire per haver de marxar a agafar el bus, acabem a un Bob's (un Burger King brasileny) menjant-nos unes hamburgueses.
Ens acomiadem a Paulista, fent-nos unes fotos per testimoniar la trobada. Ens tornem a quedar sols, però molt contents d'haver passat aquests últims bons moments a São Paulo entre amics.
Tornem corrents a agafar el metro, al final anem molt justos de temps. En un moment del trajecte el metro es queda parat i tenim uns moments de pànic. Quan ja estem a punt de sortir del vagó per anar a agafar un taxi (amb el qual no haguéssim arribat a temps), sonen els timbres del tancament de portes i el tren es posa en marxa. Arribem a l'estació amb el temps just per anar a recollir les motxilles al guarda volumes i anar corrents a pujar al bus, Uff!!!
Ens adormim al bus després d'aquest dia tan plè d'emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada