Dia 31. Rio de Janeiro

Després de la mala nit, sortim a esmorzar a la terrassa, on ens trobem amb els bergants que ens van estar donant la nit (que els reconeixem per les veus, llengües i sutaques), entre ells uns madrileños. La particularitat d'aquest hostel és que a l'hora de l'esmorzar solen acostar-se macaquinhos per les branques fins a la terrassa, on els hostes els poden donar platans. Avui només se n'acosta un, que marxa de seguida.
Si la situació hagués estat diferent potser el hostel no hagués estat tant malament; però entre el cansament, la mala nit i l'estafa de l'habitació doble privada (que no ho era), només li veiem defectes (molt brut, per cert). Així que ens busquem un altre hostel amb els ordinadors, fem les motxilles i ens n'anem caminant cap allà; està a uns 30 min.
L'escollit és el Cafofo Hostel. El salt de qualitat és notable, i més barat que l'altre, a més les noies de la recepció són molt simpàtiques i la decoració està molt cuidada. Així que ens compensa haver perdut mig matí.
Portem la roba a rentar, que estem a les últimes, treiem diners i sortim a voltar, que ja toca. Agafem un bus i anem cap al Jardim Botanico, però el cobrador és un capsigrany (estem posant en posant en pràctica la nostra llista de palabrões) i ens avisa de la parada 50km abans. Així que ens posem a caminar i de passada visitem el Parque Lage i l'Escola de Artes Visuais. La calor és esclafant, així que ens aturem a prendre'ns un açaí i una agua de coco, els nostres menjars preferits (tot i que l'aigua de coco no és gaire bona, aquí a Rio).
Arribem al Jardim Botânico i ens hi perdem passejant-hi, és gegant i molt maco. Veiem un tancat dels sentits, amb plantes aromàtiques; l'hivernacle i planter d'orquídees; la caseta de les plantes carnívores; a part de tots els arbres, palmeres, llacs...
Sortim morts de gana i cansats, però no trobem cap lloc on menjar. Agafem el bus per anar cap al Pão de Açucar i quan arribem al barri d'Urca per fi parem a un lloc a prendre uns salgados, un cafè i un suc. Comprem els bitllets del telefèric que puja fins dalt.
El Pão de Açucar és un megalit enorme de granit de 395 m. d'altura, que sobresurt entre les platges de Botafogo i Copacabana. El primer telefèric surt de Praia Vermelha fins al Morro de Urca, de 220m, al costat del Pão. I d'allà en surt un altre que puja fins a dalt de tot del Pão (quin vertigen!). Ens quedem allà a veure la posta de sol, una experiència fantàstica.
Baixem i tornem en bus cap al nou hostel. De camí ens aturem a un boteco de moda, ple de joves i alguns modernos, a fer unes cerveses Itaipava (de Petrópolis) i uns petiscos.
Arribem fets pols al hostel, ens dutxem i ens posem el pijama, i anem al hall a organitzar-nos amb la guia i obrir els mails. Resulta que és el dia de la castanyada i ens trobem els amics connectats encara de festa a casa la Mey i el Joan, i parlem amb ells per l'skype. És molt emocionant i ens anem a dormir ben feliços.