Després de 2 anys i sis mesos exactament, després que el Toni marxés, tornem a posar els peus a la ciutat de Santiago de Chile, una ciutat plena de contrastos i desigualtats socials. Si quan la vem conèixer ens va semblar gran, ara després de veure Sao Paulo i altres grans ciutats, ens sembla acollidorament abarcable.
Tenim uns dies per tornar a respirar, caminar, viure i reviure la ciutat i, sobretot, l'entranyable Barrio Yungay; el què durant quasi un any va ser casa el Toni. Es tracta d'un barri històric, el patrimoni del qual va ser defensat pels moviments veïnals fins a.aconseguir que fós declarat Barrio Típico, és a dir, amb un pla de protecció del patrimoni urbà.
A més a més, ens allotgem a La Casa Amarilla, on a part de descansar i veure de nou a tota la gent, tenim la oportunitat de treballar fent alguns "apanyus".
Total, que passem uns dies desconnectant de la vida nòmada, amb un sostre i llit estable, antics i nous amics, asados i, fins i tot, una mica de treball! Ueee!
Arribem el dia 6 a la tarda i ens n'anem directes a la Casa Amarilla per instal•lar-nos, dutxar-nos i descansar una mica i escriure al blog. Ja al vespre ens prenem unes "chelas" al pati de la casa, amb la Maria i el Claudio, els "jefes" i amb d'altre gent de la casa que van arribant i anem coneixent.
El dia 7 ens n'anem a comprar a la feria del barri, verdures i fruita fresca! I ens dediquem a passejar pel barri Yungay. A la tarda-vespre ajudem a fer els preparatius de la festa d'inauguració de la botiga del Claudio, que és artesà joier. Evidentment a la nit ens apuntem a la inauguració, amb menjar i mojitos.
El dia 8 ens planifiquem una mica l'estada, decidim quan treballar i què més ens cal fer. Passegem per la Plaza Brasil on trobem una fira de biblioteques autogestionades i hi ha parades de llibres de caire alternatiu. També hi ha algunes artesanies i roba de segona mà (la Gemma es compra un vestit, quina sensació tan agradable posar-se roba nova després d'anar sempre amb el mateix!). I a la nit ens n'anem a la festa de commemoració dels 100 anys del partit comunista xilè amb, ni més ni menys, que Silvio Rodríguez i Inti Illimani, entre d'altres. No tenim entrades però ens hi arribem i n'aconseguim a la revenda, una mica més cares. Per casualitat quan arribavem ens trobem amb la Itziar i l'Oscar, uns amics del Toni de l'època xilena!
El dia 9, diumenge, ens n'anem de compres a la feria grossa del barri perquè hem organitzat un asado a la Casa Amarilla i convidem als vells amics del Toni; la Daniela, el Javier i la Berenice, el Gabriel, i amb els actuals de la casa. Preparem pisco sour amb pisco peruà i all-i-oli.
El dia 10 el dediquem sencer a treballar a casa, i al vespre ens n'anem a l'emblemàtic Cafe Brasil on ens mengem un completo i ens prenem un terremoto.
El dia 11 anem a passejar pel centre, pel carrer Bandera (ple de botigues de roba de 2a mà) i busquem un regal pel Pedro Leon, el fill de la Liza, una amiga del Toni. Al final parem a una llibreria i li comprem un llibre de roba molt bonic que resulta que l'ha escrit el Dr. Estivill. Després de dinar anem a visitar a la Liza i el seu fill a la primera casa on el Toni va viure. És fantàstic tornar a veure la casa, tot i que ara, s'ha convertit en la casa d'una família amb nens, i l'habitació del Toni és una sala de yoga. Després de parlar una mica de tot i de prendre un jugo, li donem el nostre regal i sembla que li agrada, almenys pel gust! Encara ens queda temps per visitar el Museu de la Memòria. A la nit anem a La Casa En El Aire on hi ha nit de micro obert i ens prenem unes cerveses artesanes.
El dia 12 al matí treballem a casa i a la tarda, després del cafè, hem quedat amb la Itziar a casa per anar a la Piojera. Ens quedem petant la xerrada a la Casa Amarilla i després ens n'anem a la Piojera on ens trobem amb l'Oscar, el xicot de la Itziar, i a la Daniela i el seu pololo. I què més explicar, fem el que cal fer a la Piojera, prendre una bona pila de Terremotos, que a mesura que avança la nit fan les converses més disteses i ens van tornant, per art de màgia, més bons.
El dia 13 al matí treballem a casa, ens toca lluitar contra les aranyes del rincon tot endreçant els magatzems. A part d'aranyes tanbé trobem una rata cadàver que està tan tiesa que sembla dissecada. A la tarda anem a veure un concert de Camila Moreno i Inti Illimani a la calle Londres, organitzat com a commemoració del Dia dels Drets Humans pel Memorial de Londres 38, una casa que havia estat centre de detenció, tortures i desaparicions durant la dictadura. I a la nit anem a l'estrena de El Hobbit al cinema i ens donen crispetes dolces.
El dia 14 ens arribem a la terminal de busos per comprar els bitllets a Mendoza per a l'endemà. Tornem tot xino xano cap al barri i ens parem a un cyber per enviar alguns couchsurfers de cara a les properes etapes. Seguim la passejada pel barri. A l'hora de dinar ens n'anem a un peruà ja que ens havia quedat pendent menjar-nos un autèntic ceviche peruà. A la tarda passem comptes amb la Maria pel nostre treball i el nostre allotjament. Després, el que havien de ser unes birres de comiat, s'acaba convertint en un asado amb tots els amics.
Ens n'anem a dormir, demà toca seguir la ruta.
Total, que han estat uns dies fantàstics! Que ens han permès descansar i sentir-nos com a casa!! Moltes gràcies per tot Casa Amarilla, Yungay, Santiago i companyia!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada