Dies 2 i 3. Copacabana (Bolívia)

Copacabana es la ciutat turística de la banda boliviana del Titikaka. És més petita i el turisme és de caire mochilero i hippie.
Arribem al migdia i anem ràpidament a comprar billets per anar en vaixell cap a la isla del Sol. Volem anar-hi avui mateix. També hem de canviar diners i dinar. Hem deixat les motxilles grosses en un hostel que ens les guarda.
Aconseguim fer-ho tot a temps i agafem el vaixell, que ens porta al costat nord de la illa, al poblat de Cha'llapampa.
La Isla del Sol és considerada sagrada pels incas ja que segons la seva mitologia és on va néixer el Sol i on van aparèixer el déu Viraqocha i els primers incas: Manco Qapaq i la seva germana i dona Mama Oqllo.
Trobem un hospedaje i sortim a passejar cap a la punta nord, on hi ha les ruïnes de Chincana, on hi ha la roca sagrada on s'inicià la llegenda de la creació inca. A aquesta hora de la tarda està tot desert i podem passejar per les ruïnes del santuari tranquilament, fixant-nos en les roques i una taula ritual gegant de roca massissa.
Pugem dalt del turó més alt de la punta nord, el cerro Tikani, a 3.936 msnm.
El paisatge és espectacular, amb un cel enorme i envoltats pel llac, amb el sol aixecant reflexos i ombres que es van allargant, a mesura que s'acosta la posta de sol. Els estrats geològics s'aprecien perfectament, inclinats i aixecats formant cuestas i crestes que dibuixen la carena de l'illa i sobresurten del llac seguint la línia en forma de petites illes. El sol es va alineant amb el relleu, les ruïnes, les roques... i un es pregunta si tot això tenia un sentit pels incas, com si el llac i la illa fossin un calendari o rellotge de sol gegant.
Estem temptats de quedar-nos a veure la posta de sol, però no volem quedar-nos a les fosques en el camí de tornada. Tornem per un altre camí, pujant pel camí sagrat dels incas, empedrat i que recorre la illa de nord a sud. Donem la volta a un turó i pugem fins dalt, però no trobem el camí que baixa cap al poble. Ja s'ha post el sol i comencem a quedar-nos a les fosques. Veiem el poble però no el camí. Al final baixem pel dret fins que trobem un camí de cabres (el seu rastre és evident) que baixa entre les roques i que per fi ens porta fins al poble, pels patis del darrere de les cases, plens de porcs i bestiar i les seves deixalles.
Sense llum de dia la vida al poble ja s'ha anat apagant, donem una petita volta entre les cases i sopem i ens n'anem a dormir.
L'endemà ens aixequem d'hora i fem un bon esmorzar. Ens n'anem a explorar l'illa des del nord, on som, fins al sud. Per creuar-la ens cal enfilar-nos per una bona costa que ens porta fins al camí inca. Aquest camí ressegueix la carena i ens permet admirar el paisatge i algunes ruïnes.
Més o menys a la meitat del recorregut quedem a prop d'un poblet i ens hi encaminem per explorar-lo pensant-nos que hi ha un museu. Quan hi arribem només ens topem amb autòctons de l'illa, som els únics forasters i del museu ni rastre.
Decidim tornar cap al camí enfilant-nos per un corriol alternatiu que trobem marcat al mapa però que constantment es perd per les terrasses de conreus. La forta pendent i l'alçada ens dificulten la caminada. Seguim pujant esgotats, i malgrat l'instint geogràfic del Toni, per moments dubtem d'estar seguint el camí correcte.
Finalment l'instint funciona, trobem el camí inca i ens sentim salvats. El seguim i ens enfilem en un turó, el Cerro Palla khasa, on hi ha una torre que ens permet veure les vistes del sud.
D'aquí continuem pel camí fins al sud, a Yumani, on dinem, prenem uns mates i descansem una estona tot esperant l'arribada del vaixell que ens durà de nou a Copacabana.
Quan hi arribem passegem una mica pels carrers del centre, visitem la catedral, fem el xafarder a les botigues de records... i tornem fets pols a l'hospedaje on ens prenem una ben merescuda dutxa, ens preparem les motxilles i sortim a sopar. Demà toca sortir ben d'hora cap a la Paz!