Dies 3, 4 i 5. Viatge Copacabana - Santiago de Chile

Aquests dies estem viatjant en bus fins a Santiago de Chile, 2.672 km: una bona patejada!!
Ens llevem ben d'hora i anem a agafar el bus que havíem comprat el dia anterior, direcció La Paz.
Arribem encara al matí, agafem un taxi fins a la terminal rodoviaria internacional i creuem la ciutat. És una ciutat gran, força pobre, amb edificis sense acabaments ni façanes; amb molta pols i molt trànsit; enfonsat en una vall.
A la terminal preguntem a totes les companyies, i trobem una barata i amb dinar. Anem a pujar però en lloc de sortir de la terminal, el bus passa a recollir-nos sota el pont d'una autovia.
El bus es passa com dos hores per sortir de La Paz. Quan aconseguim sortir, ens posen la col•lecció completa de Invictus, unes pelis de lluita dintre de presons.
Travessem la Cordillera, vorejant el Parque Nacional Sajama, el llac Chungarà i amb tot de volcans de fons, algun d'ells (Parinacota) fins i tot fumejant.
Arribem a la frontera i la carretera està plena de camions fent una cua de bastants quilòmetres. Sembla que siguem als confins del món! Per sort, el bus i els turismes no han de fer tota la cua i anem avançant entre els camions.
Per tot plegat, arribem tard a Arica i, junt amb el canvi d'hora, ja no queda cap bus que surti cap a Santiago, i les taquilles ja estan tancades. Estem morts de gana i el restaurant de la terminal també està tancant.  Intentem trucar a algun dels hostels que ens surten a la guia, però no aconseguim aclarir-nos amb els prefixos.
Decidim provar sort i anar directament a un dels hostels, però quan sortim de la terminal ens enganxa un noi que ens porta fins una caseta que hi ha allà al davant on ens ofereixen una habitació per a nosaltres dos, molt simple, però ben barata, per arribar-hi ens cal passar per una habitació plena de lliteres amb gent dormint. Abans d'anar a dormir ens n'anem a un bareto restaurant que hi ha al costat. Estem super fets pols i ens n'anem de pet a dormir, abans d'agafar el son sentim com els de l'habitació del costat lluiten contra una perillosa aranya "del rincón"  (benvinguts a Xile!).
Ens llevem ben d'hora per que no ens volem quedar sense billets. Ho aconseguim i ens n'anem a esmorzar; encara queda una estona per que surti el bus, així que aprofitem per dutxar-nos (en aquestes terminals solen tenir dutxes) i canviar-nos. Quedem com nous!
Surt el bus, però al cap d'una estona de camí es para en un poble, sembla que té algun problema de motor i ens hem d'esperar al servei tècnic. Aprofitem l'espera per anar al mercat a comprar-nos fruita i avituallament pel viatge. Al cap d'una hora el bus torna a arrencar. A banda del problema tècnic, aquest bus és molt millor, confirmant la bona fama dels autobusos xilens. Ens donen tots els àpats, mantes, coixins, aire acondicionat i el millor, les pelis no són de lluites i combats a mort: de primer ens posen Lórax (una d'animació dels creadors de Gru), de segon un culebron (la peli preferida de la Gemma) d'un ex-marine de l'Iraq que torna a EEUU per lligar-se una xati, i de postres Fúria de Titanes.
Dormim la nit al bus, atravessant els deserts del nord de Chile per la famosa Ruta Panamericana. No arribarem a Chile fins demà al migdia.