Avui plou. La Monique i l'Adrianno estan aprenent a tocar el chelo, en una orquestra de la ciutat, i al anar cap a classe ens porten en cotxe fins al centre. Aquests dies tenim la sort que tothom ens porta en cotxe d'una banda a l'altre, i així podem descansar una mica de busos.
El mercat d'Aracajú és immens. Primer passegem per una nau plena de parades d'artesania i de menjar. En un bar, un grup de músics vells toquen samba animats per la clientela, tots locals.
Després passem a les naus gegants del mercat, la de fruites i verdures, on ens mengem unes castanhas de cajú i un aigua de coco; la del peix, on tenen peixos gegants i cabassos plens de crancs vius; la de la carn; i al segon pis, que hi ha el Camelódromo, paradetes d'andròmines, mòvils, roba...
Seguim cap al centre, on volem anar a visitar una església i un palau-museu,' però ens agafa la pluja de plè i ens refugiem en un centre turístic d'artesanies, on un músic local dóna un concert.
Després de caminar sota la pluja, no aconseguim trobar el Palau, així que anem fins a un altre museu, el de A Gente Sergipana. El museu està força bé, plé de sales interactives, projectors, ipads..., que demostra les grans inversions del país en cultura. Malauradament, només es pot fer visita guiada i en grup, i el nostre guia es mostra força desganat amb la seva feina (a diferència del què ens havíem trobat fins ara).
La Monique i l'Adrianno ens venen a buscar pel museu, ja que s'havia anul•lat l'assaig, i ens porten a casa, on ens podem dutxar i canviar la roba xopa.
A la tarda ens proposen d'anar a fer una sessió de Reiki, una teràpia oriental de relaxació, i nosaltres acceptem.
Però abans ens porten a "dinar-berenar", ja que amb tot encara no havíem menjat res, a un lloc de pasta exprés, que et cuinen la pasta, davant teu, amb la salsa i els ingredients que vols, en tan sols 5 minuts.
Arribem a la casa on fan el Reiki, amb un jardí molt bonic, ple de flors i amb mòbils de vidre que repiquen sota la pluja. Esperem el nostre torn sota el porxo, on esperen altres persones. Quan ens toca, entrem a una sala amb algunes camilles on ens fan estirar i on unes dones, amb aspecte de bruixa bona, ens tapen els ulls amb una tovallola. L'ambient està perfumat amb encens i música relaxant i comença la teràpia. Al principi posa nerviós per ser la primera vegada, però de seguida les mans calentes ens infonen pau. A l'acabar ens desperten i ens donen un got d'aigua i sortim totalment relaxats, cadascú al seu temps. Tot plegat resulta ser una experiència molt interessant i sorprenent, ja que extranyament l'haguéssim experimentat per iniciativa pròpia.
Després anem cap a l'orla del mar, a un xiringuito on ens prenem una tapioca i un cafè i on ens trobem amb els nostres amics, en Jhonathan i l'Alan, que també estan a la ciutat per que l'Alan ha de fer una prova per a un concurs públic.
I acabem el dia tots plegats, prenent unes cerveses a un bar, i parlant de política i de les properes eleccions.
El mercat d'Aracajú és immens. Primer passegem per una nau plena de parades d'artesania i de menjar. En un bar, un grup de músics vells toquen samba animats per la clientela, tots locals.
Després passem a les naus gegants del mercat, la de fruites i verdures, on ens mengem unes castanhas de cajú i un aigua de coco; la del peix, on tenen peixos gegants i cabassos plens de crancs vius; la de la carn; i al segon pis, que hi ha el Camelódromo, paradetes d'andròmines, mòvils, roba...
Seguim cap al centre, on volem anar a visitar una església i un palau-museu,' però ens agafa la pluja de plè i ens refugiem en un centre turístic d'artesanies, on un músic local dóna un concert.
Després de caminar sota la pluja, no aconseguim trobar el Palau, així que anem fins a un altre museu, el de A Gente Sergipana. El museu està força bé, plé de sales interactives, projectors, ipads..., que demostra les grans inversions del país en cultura. Malauradament, només es pot fer visita guiada i en grup, i el nostre guia es mostra força desganat amb la seva feina (a diferència del què ens havíem trobat fins ara).
La Monique i l'Adrianno ens venen a buscar pel museu, ja que s'havia anul•lat l'assaig, i ens porten a casa, on ens podem dutxar i canviar la roba xopa.
A la tarda ens proposen d'anar a fer una sessió de Reiki, una teràpia oriental de relaxació, i nosaltres acceptem.
Però abans ens porten a "dinar-berenar", ja que amb tot encara no havíem menjat res, a un lloc de pasta exprés, que et cuinen la pasta, davant teu, amb la salsa i els ingredients que vols, en tan sols 5 minuts.
Arribem a la casa on fan el Reiki, amb un jardí molt bonic, ple de flors i amb mòbils de vidre que repiquen sota la pluja. Esperem el nostre torn sota el porxo, on esperen altres persones. Quan ens toca, entrem a una sala amb algunes camilles on ens fan estirar i on unes dones, amb aspecte de bruixa bona, ens tapen els ulls amb una tovallola. L'ambient està perfumat amb encens i música relaxant i comença la teràpia. Al principi posa nerviós per ser la primera vegada, però de seguida les mans calentes ens infonen pau. A l'acabar ens desperten i ens donen un got d'aigua i sortim totalment relaxats, cadascú al seu temps. Tot plegat resulta ser una experiència molt interessant i sorprenent, ja que extranyament l'haguéssim experimentat per iniciativa pròpia.
Després anem cap a l'orla del mar, a un xiringuito on ens prenem una tapioca i un cafè i on ens trobem amb els nostres amics, en Jhonathan i l'Alan, que també estan a la ciutat per que l'Alan ha de fer una prova per a un concurs públic.
I acabem el dia tots plegats, prenent unes cerveses a un bar, i parlant de política i de les properes eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada