Al matí sortim cap a la Rodoviária amb el Flavio, que agafava un bus cap a Recife a la mateixa hora que nosaltres. Ens acomiadem i agafem el nostre bus cap a Penedo. És una ciutat petita i decadent, ja que en els seus bons temps gaudia d'una posició estratègica per creuar en ferry el riu São Francisco, fins que es va construir un pont aigües amunt. L'encant de la ciutat són les antigues mansions colonials, el mercat popular, les antigues barques per creuar el riu i aquest ambient decadent.
Només arribar ens mengem un bon almoço (per que estàvem morts de gana) en un bar local que tenien un lloro.
Després anem a la recerca d'una pousada per passar la nit. L'escollida és l'Stylos I, amb una terrassa amb vistes al riu São Francisco. Sortim a explorar la cidade i vistem algunes esglésies i un museu. Però aviat es fa fosc i arriba l'hora dels xupasangres (mosquits, no vampirs), que ens agafa just passejant per la vora del riu. Després mengem un gelat gegant en un bar, estil nordamericà anys 50, sota de l'hotel São Francisco, l'únic edifici alt, al bell mig de la ciutat.
Només arribar ens mengem un bon almoço (per que estàvem morts de gana) en un bar local que tenien un lloro.
Després anem a la recerca d'una pousada per passar la nit. L'escollida és l'Stylos I, amb una terrassa amb vistes al riu São Francisco. Sortim a explorar la cidade i vistem algunes esglésies i un museu. Però aviat es fa fosc i arriba l'hora dels xupasangres (mosquits, no vampirs), que ens agafa just passejant per la vora del riu. Després mengem un gelat gegant en un bar, estil nordamericà anys 50, sota de l'hotel São Francisco, l'únic edifici alt, al bell mig de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada