Dia 23. Maragogi-Maceió

Aquesta nit la Gemma ha somniat que anava a prendre un cafè amb llet amb la Mey i la Cristina Marín, i que en el bar els servien un plat de pernil ibèric, una bistecs i unes cuixes de pollastre. El cambrer anava ben vestit, amb pabtalons negres i camisa blanca. I altres coses que no s'enrecorda. Algun altre dia també ha tingut somnis divertits, com un que sortia el Mia fent el mono i uns fantasmes.
Avui és dia de viatge, però com que el bua no surt fins a les 12 del migdia, aprofitem per anar una estona a la platja, abans de recollir les maletes.
Però al final la cosa s'ha torçat, després d'esperar una hora el bus en el lloc equivocat, tot i que havíem triangulat la informació (ens ho havia indicat la sra de la info turística i dues persones més). I el pròxim bus la gent no s'aclareix i no saben si passa a les 2 o a les 4 de la tarda.
Mentre ens esperem a la plaça, tenim l'oportunitat de veure la desfilada de la campanya electoral municipal del candidat 55, els taronges. Una hora passant motos, cotxes, camionetes i autobusos plens de gent amb banderes i amb altaveus gegants fent sonar els hits del moment adaptats a la propaganda dels candidats.
Anem a dinar al lloc dels argentins i tornem a les 2, però la informació també era errada, així que podem veure una segona desfilada del candidat contrincant, el número 11, els blaus. També es viuen certs moments de tensió quan es creuen els taronges i els blaus. Tot plegat sembla la celebració dels forofos de dos equips de futbol.
Per fi arriba el bus correcte, a les 4, pero no marxa fins al cap de mitja hora durant la qual se'ns presenta un home anomenat Mauricio, que ens explica la vida.
Per fi agafem el bus cap a Maceió, recorrent bonics paisatges verds de plantacions de canya, i amb una punxada de roda inclosa.
I pel moment aquí estem al bus. Aquesta nit hem aconseguit per fi un Couch Surfer que ens aculli, avia'm com serà!