Dies 20 al 24. Buenos Aires

Durant la nit el bus es queda parat a causa de que la carretera està inundada per les pluges. Més tard també trobem talls deguts a piquets d'alguna protesta. Arribem a la terminal de Buenos Aires al migdia.
Els CouchSurfers que ens acullen no ens poden rebre fins al vespre, així que deixem les motxilles en unes taquilles. Funcionen amb unes fitxes que s'han de comprar als quioscos, però a quasi tots se'ls han acabat.
Després anem a buscar bitllets per anar a Iguazú, pel dia 26. Sortim per fi de la terminal i anem a buscar l'estació de tren, ja que per anar a casa els CouchSurfings l'haurem d'agafar i volem saber els horaris, preus... Al costat de la terminal de busos hi han 3 estacions de tren seguides (cadascuna rollo Estació de França de BCN). I per fi, anem a un restaurant pizzeria a esmorzar-dinar-berenar; estem morts de gana!!
Donem un volt pel parque de davant de l'estació, amb la Torre de los Ingleses i anem a buscar les motxilles. Anem a l'estació i contactem amb els Couchsurfers, que ens indiquen el tren que hem d'agafar, la parada i que ens vindran a recollir. Així ho fem, el tren ens porta a un barri de les rodalies ben tranquil, on ens espera el José Luís amb el cotxe per portar-nos a casa seva.
El José Luís és un senyor d'uns 50 anys, advocat, que viu en una casa amb la seva filla Núria, el seu gos Perrito i uns quants gats. Ens rep molt bé i ens explica moltíssimes coses de Buenos Aires. També sap moltes coses i podem parlar amb ell de temàtiques socials i polítiques. Després de xerrar una estona, convidar-nos a mirar una peli i deixar-nos uns discos de Victor Jara; nosaltres ens retirem a la nostra habitació per anar a dormir.

L'endemà, dia 21, hem decidit anar a Tigre, una altre poble de la zona metropolitana tocant al riu Paranà; bé, més aviat en el mateix delta.
El José Luis ens deixa a una parada de bus, l'agafem fins a una estació de ferrocarril i allà agafem un tren fins a Tigre.
Comprem uns tiquets per fer un recorregut en la llanxa pública de línia. I tot seguit anem a veure el Puerto de la Fruta, on carreguen les barques de suministres per les illes.
Pugem a la llanxa i ens porta primer pel gran canal que voreja aquesta petita ciutat, ple de tallers i "guarderies" de vaixells; i després comença a endinsar-se per la xarxa laberíntica de canals que creuen el delta.
Es tracta d'un arxipèlag gegantí sobre el delta del Paranà, amb milers de petites illes-parcel•la amb la seva respectiva caseta. N'hi ha de tot tipus, des de cabanyes senzilles a grans mansions; cadascuna amb el seu respectiu port; la manera més fàcil de tenir una illa pròpia.
La llanxa que nosaltres hem agafat seria el "bus" de línia per arribar en transport públic fins a casa, també fa de carter i repartidor d'aigua i altres mercaderies. Moltes de les illes tenen transport privat, llanxes o iates petits, ancorats al davant de casa. El viatge dura 5 hores anada i tornada, passant per innumerables canals i per davant de centenars d'illes particulars.
Tornem al port i anem directes a buscar algun lloc per dinar, que ja és tard.
Tornem amb el tren a l'estació Mitre, al centre, i fem un recorregut amb la guia que ens ha deixat el José Luis. La zona de les estacions; el carrer Florida, un carrer peatonal molt cèntric ple de botigues; las Galerias Pacífico, un shopping molt luxós i en un edifici històric amb frescos pintats al sostre... Val a dir que és dia 21 de desembre i està tot ple de gent fent les compres de Nadal. Passem per la zona dels bancs i arribem a Plaza de Mayo.
Ja és tard i hem d'anar a agafar el tren, però no hem comprat res per sopar i ara està tot tancat; per sort trobem una farmàcia oberta on podem comprar un pastis de marbre, xocolata i altres vitualles.
Agafem metro i tren, i quan arribem a casa, el José Luís ens ha preparat unes empanadas. També coneixem dues CouchSurfers colombianes, mare i filla. La filla estava estudiant a Mendoza, un màster de periodisme, i ara la seva mare l'havia visitat i estaven viatjant. La filla era força d'esquerres i, amb el José Luís, vam tenir converses molt interessants sobre la política Argentina i llatinoamericana.

El 22, amb el José Luís i les colombianes anem a visitar una ecoaldea localitzada al campus de la universitat de Buenos Aires. Al costat dels edificis de la universitat s'extenen grans extensions on havien d'haver ubicat la resta de facultats, però només van arribar a construir els fonaments. Actualment la vegetació ha reconquerit l'espai i és el lloc on va surgir aquesta ecoaldea: amb cabanyes als arbres, horts, i un centre comunitari amb cuina i tallers; tot construït amb materials reciclats. El projecte, en forma de comunitat llibertària, és interessant, però sembla que ha estat força inconstant, i la població ha anat canviant de forma cíclica; i és que la ecoaldea falla precisament en l'ecologia, construïda en un lloc totalment insalubre degut als bassals que s'acumulen en el formigó dels fonaments, autèntiques fàbriques de mosquits i malalties.
Després de l'ecoaldea anem a veure el Parque de la Memoria Histórica, que recorda les etapes obscures de la dictadura, però resulta que avui està tancat per fumigar i desratitzar.
El José Luís ens porta al terminal de busos, on les colombianes han d'agafar un bus, i nosaltres aprofitem per contactar amb l'Anaís, una amiga del Toni de l'època chilena amb qui hem quedat.
Anem a buscar-la al seu pis, al carrer Montevideo, en un edifici antic i ben autèntic, amb veïnes que són com de la família. Ens convida a un mate mentre ens posem al dia. Ella es troba estudiant antropologia a Buenos Aires i sembla molt contenta amb la ciutat.  D'aquí a un parell de dies, aprofitant les vacances, torna a Madrid, casa seva, després de 4 anys i està molt nerviosa i atabalada fent les maletes.
Sortim i ens porta a voltar pel centre, a la plaça dels Congressos, per l'avenida de Mayo, on ens explica que era on vivien els espanyols immigrants després de la Guerra Civil, nacionals i republicans, cada bàndol a un costat del carrer, que sovint es convertia en escenari d'esbatussades. Prop d'allà anem a prendre un gelat a un café notable, d'estil art noveau, únic lloc on fan gelats de llet merengada, ens explica l'Anaís, fan d'aquests.
Arribem a la Plaza de Mayo i entrem a visitar la Casa Rosada, la casa de govern, on treballa la mateixa Presidenta Kischner. El color és degut a que abans es pintava amb cal i sang de bou (segons alguns sang de colonitzadors espanyols). La visita es força interessant, el palau és explèndid, amb patis interiors ajardinats, i visitem vàries sales que tenen funció governamental i diplomàtica, fins i tot el mateix despatx de la Cristina.
Visitem la catedral, amb la tomba de l'heroi llibertador Sanmartín, i el Cabildo. I anem cap a l'avenida Corrientes a buscar un lloc per dinar. L'Anaïs ens porta a la millor pizzeria de Buenoa Aires. Nyam! Estávem morta de gana!!
Després de dinar passegem per la zona dels Tribunals i la plaça del Teatro Colón. Després anem a de nou l'avenida Corrientes, on ens despedim amb l'Anaís, i nosaltres aprofitem per xafardejar per les múptiples llibreries.
Es fa tard, tornem cap a casa el José Luís, sopem unes salteñas (empanadas) i anem a dormir.

El dia 23 ens llevem d'hora i agafem el nostre ja conegut tren. Des de l'estació anem xino xano a la zona de Puerto Madero. Allà hi ha l'entrada d'una reserva ecològica. Sembla ser que aquesta zona havia estat un abocador de runa procedent de la construcció, però l'abandonament, el clima i el riu havien convertit la zona en uns llacs que actualment s'han assecat però han donat lloc a una àrea verda amb flora i fauna característiques dels manglars. Fem una volta seguint el recorregut marcat. Fa molta calor! Hi ha moltes famílies passejant, en bici...
Sortim de la reserva per un altre accés i continuem recorrent el Puerto Madero. Aquesta zona havia estat l'antic port amb grans dàrsenes. Les antigues drassanes i magatzems ara són restaurants i bars de luxe i per als turistes. Hi ha una zona de grans gratacels nous i moderns. És un barri de moda.
En una de les dàrsenes trobem un vaixell, una fragata, una antiguitat de la marina argentina i que ara funciona com a museu. Al Toni li sembla molt guai i molt interessant i s'ho passa teta visitant fins l'últim racó.
Arribem al barri de San Telmo. Es tracta d'un barri històric, força ben conservat i seu de diversos actes culturals, tals com la fira d'antiguitats dels diumenges o divereses activitats vinculades al tango. Per aquests motius també es tracta d'un fort atractiu turístic. A nosaltres ens fa pensar en el barri de Gràcia.
Com que és diumenge passegem per la fira, on també hi han artesanies. Parem a dinar a una xurrascaria en plan cutre i seguim passejant per la fira.
Ens aturem quan ens trobem la Mafalda per fer-nos les fotos de rigor. Aquest és el punt on comença un petit recorregut per la historieta argentina, amb la casa de la Mafalda i diversos personatges d'historieta escampats pel carrer.
A la plaça San Telmo ens trobem amb l'Anaís. En aquest punt, també els diumenges a la tarda la gent es troba per ballar tango. L'Anaís en balla i ens fa una demostració ballant amb un abuelete que la treu a ballar. Nosaltres ens quedem al•lucinats perquè és un ball molt complicat. Es tracta d'un esdeveniment molt interessant ja que reuneix a persones d'edats i procedències divereses que s'uneixen per ballar. Així ens adonem que realment el tango està arrelat en la cultura argentina, evidentment no en totes les persones, però és molt més que els espectacles que es fan com a reclam turístic.
Ens prenem una cervesa en un dels bars tradicionals de San Telmo i després, amb un gelat a les mans, ens n'anem caminant fins a la Boca. Quan arribem les botigues i els restaurants per a turistes ja estan tancats i així podem veure el caminito de la Boca quan no és l'espectacle. Amb l'Anaís ens en tornem a San Telmo, on ella ha quedat amb els seus amics per seguir ballant tango, i nosaltres ens en tornem a casa el José Luis a descansar perquè ha estat un dia molt llarg.

El dia 24 recollim els nostres trastos i ens acomiadem del José Luis, que ens deixa a l'estació de tren. Des de l'estació, ja al centre, caminem fins a l'hotel que ha reservat la Núria. Allà ens instal•lem i deixem les nostres coses.
Avui és el dia més calurós del món, fins i tot és notícia a la televisió, els carrers estan deserts (també per què és 24 de desembre). Nosaltres aprofitem per fer-nos una dutxa ben refrescant ja que tenim el luxe d'una habitació d'hotel.
Després de dinar un xurrasco de carn, morint-nos de calor ens n'anem a buscar la llibreria El Ateneo que el José Luis ens ha recomanat. Ha estat catalogada per alguna revista o diari, que ara no recordem, com la segona més bonica del món. Realment és un lloc molt guai, construïda en el que havia estat un teatre, amb cafeteria, espai per llegir i consultar, s'hi està fresquet (important donada la calor d'avui!) i és un lloc molt agradable i bonic. Malgrat tot, ens sembla que en quant a contingut, a llibres, no és massa completa. El Toni s'indigna especialment quan descobreix que no tenen secció de geografia!
Ens hi passem una estona ben llarga, prenent un cafè i remenant-ho tot de dalt a baix, i ens fem un auto regal de nadal-reis, ja que no en tindrem, un parell de llibres del Galeano i un llibret de fer pulseres, per poder innovar una mica.
Sortint anem a la recerca d'alguna oficina d'informació turística per aconseguir un mapa de la ciutat per guiar-nos quan arribi la família, però sent 24 de desembre a la tarda i ja fent-se tard ho trobem tot tancat.
Així que ens en tornem caminant a l'hotel, ens posem guapos i agafem un colectivo que ens porta a l'aeroparque. Quins nervis!! Ens toca esperar-nos una mica perquè per por de fer tard hem arribat d'hora i a més l'avió va amb retard. Quan les pantalles ja anuncien l'aterratge ens esperem al lloc de rebuda, càmera i cartellets de benvinguda en mà. Quina emoció!!
Per fi els veiem sortir, primera la Núria, com ja ens esperàvem. Abraçades i petons i bla bla bla, que divertit sentir tantes veus conegudes i parlant en català!
Tenim la difícil tasca d'encavir 4 maletes i 5 persones en un taxi la nit de Nadal, per sort encara n'hi ha algun que treballa! Ens porta a l'hotel i després de la instal•lació pertinent ens encarem a una tasca encara més difícil, trobar un lloc per sopar la nit de Nadal! Però a prop trobem un buffet lliure oriental i allà ens quedem, posant-nos al dia i menjant. I de postres torrons de casa, d'alacant i de xixona! Nyaaam!
I després d'aquest dia tan llarg i tan ple d'emocions, a dormir en un llit d'hotel!